dimecres, d’agost 27, 2014

Sóc curt


A mi em sembla que els aforismes tenen bona acollida entre el públic, però no tinc cap dada objectiva per sostenir-ho. Crec que m'ho sembla perquè, a mi, m'agraden. M'agrada la capacitat de síntesi, la seva provocació, la seva funció salpebradora... Sospito, a més, que m'agraden perquè, home com sóc del temps de Twitter, a vegades em fa mandra llegir segons qui o segons què i, a manera de resum, ja en tinc prou amb quatre pinzellades. Per mandra, vaja. I, també ho he de dir, si m'agrada, aleshores sóc capaç de llegir tota l'obra completa. Em va passar amb Argullol i amb Wittgenstein, que em van seduir mostrant-se una miqueta i ara ja ens ho hem vist tot. Tinc, així, multitud de llibres d'aforismes, cosa que confirma que, efectivament, sóc un mandrós. O curt.

També m'agrada, esclar, la capacitat de síntesi, la paradoxa, l'acudit, el mestratge que demostren aquests autors.

Parlant d'això, entre els últims articles de Jorge Wagensberg a El País, al suplement "Babelia", n'hi ha uns quants plens d'aforismes propis que són una meravella i que us recomano. Trobo que són a mig camí entre els teoremes, la poesia, la metàfora, la lingüística i tot el que vulgueu.

Així que no us estranyarà si us dic que em va seduir l'antologia Pensar lo breve, feta per José Ramón González (Ed. Trea, Gijón, 2013), que comprèn els principals autors del gènere entre 1980 i 2012 (curiosament, hi falta Wagensberg). González és autor d'una magnífica introducció on, a banda de destacar els trets característics del fenomen en la literatura espanyola, dissecciona la multitud de subgèneres, no sempre fàcils de classificar. 

No en destacaré cap, ni d'autor ni d'aforisme, perquè n'hi ha molts de bons i no acabaríem mai. Només diré que val la pena sotmetre la nostra lectura aquesta centelleig de píndoles per pensar, amb temes del més profund (l'existència, Déu, l'amor) fins al més instrumental, és a dir, la pròpia reflexió lingüística sobre l'aforisme.

(Típic llibre, tant pel format físic com de contingut, per portar al damunt i desafiar esperes absurdes, temps de viatge en tren, interval entre parades de metro i aturades episòdiques en bancs de l'espai públic).
Publica un comentari a l'entrada