dimarts, d’agost 12, 2014

Toni Sala i Jordi Pujol

"Per protestar contra l’homologació de les matrícules espanyoles amb una E, era moda en aquells moments enganxar-se un burro al darrere del cotxe, el burro català – en aquestes coses es distreu la gent: avui tenim les estelades". - Toni Sala - Actualització ocasional (5)
El dia que vaig caure en la temptació mundana de parlar del cas Pujol en aquest blog (aquí), tot i fer-ho per defensar una proposta sobre el manteniment del Centre d'Estudis que duu el seu nom, vaig recomanar un esplèndid post de l'escriptor Toni Sala. Uns dies més tard vaig comprovar que era el primer d'una magnífica sèrie en què el calellenc (instal·lat a Sant Feliu de Guíxols) desgrana, no tan sols la seva minsa però molt reveladora relació personal amb l'expresident, sinó que, a través del fet, dissecciona amb un fi bisturí els pitjors mals de la nostra estimada Catalunya. Alguns fins i tot que no ens agrada que ens en parlin, amb una mestratge que, també parlant d'això, utilitzava amb gràcia a la seva última novel·la, que vaig atrevir-me a glossar en aquest minúscul racó (aquí). De moment, el del seu blog, és el millor relat que he llegit sobre el tema, sense tòpics, amb cites shakesperianes molt eficaces i amb molta lucidesa. Com en tot, per acabar d'entendre on som, ens cal relat. Alguns comentaristen els esbossen i alguns, com Sala, l'enfilen una mica. Del tema tinc la premonició que poden sortir-ne bones reflexions en forma de llibre. Sisplau, Sala, un esforcet més i fes-nos aquest favor. De moment, vegeu-ho aquí.
Publica un comentari a l'entrada