dijous, de setembre 17, 2015

Marías i la memòria


"A la vida de las personas siempre llegamos tarde". (p. 208) 
"Cuando uno renuncia a saber lo que no se puede saber, quizá entonces, parafraseando a Shakespeare, quizá entonces empieza lo malo". (p. 324)
"Fíjate bien en esta experiencia y no pierdas detalle, vívela pensando en mí y como si supieras que nunca va a repetirse más que en tu evocación que es la mía; grábala en la retina como si fueran las secuencias y planos más memorables de una película; no podrás conservar la excitación, ni revivirla, pero sí la sensación de triunfo, y sobre todo el conocimiento: sabrás que esto ha ocurrido y lo sabrás para siempre; cáptalo todo intensamente, mira con atención a esta mujer y guárdalo a buen recaudo, porque más adelante te lo reclamaré, y me lo tendrás que ofrecer como consuelo". (pp. 381-382)

L'última novel·la de Javier Marías podríem dir que és un llibre sobre la memòria. Segurament aquest és un dels grans temes de la literatura actual. El que sabem i el que no sabem, i la responsabilitat que adquirim quan sabem, és un dels temes recorrents de la narrativa de Marías, que a Así empieza lo malo (Alfaguara, 2014) es posa al servei d'una història en el que hi conflueixen el desig sexual (que també funciona amb memòria), les traïcions i, en el fons, els "danys col·laterals" de l'exercici de desmemòria absolutament imprescindible per traçar una transició espanyola amb els mínims costos de sang possibles. A mi, en realitat, m'ha semblat que el gran absent, la gran necessitat alliberadora d'uns personatges tancats en la seva memòria, és el perdó, una cosa molt diferent de l'oblit.

Enmig, hi trobem els trets característics de la prosa de Marías. Les digressions, la barreja de realitat amb ficció, l'ús de personatges (explícits o implícits) amb qui l'autor vol passar comptes o senzillament passar-s'ho bé (un retrat divertidíssim de Francisco Rico, que té un paper rellevant), les precisions filològiques-skakesperianes, etc...

Probablement no és la millor novel·la de Marías, però, a qui ens agrada (compte: hi ha molta gent que el detesta) ens farà reviure els bons moments que hem passat llegint-lo. Amb un llibre seu... sempre comença lo bo.


Publica un comentari a l'entrada