divendres, de setembre 25, 2015

Diumenge de ruta


A tenor de les enquestes que es van publicar fa uns dies, faig aquestes hipòtesis.

Si guanyen els independentistes de Junts pel Sí amb majoria absoluta, aconseguint que els indecisos els facin costat a l'últim moment, previsiblement caldrà aplicar dos documents. Un, que és secret, el pacte entre CDC, ERC, Òmnium i l'ANC que sembla que proposa designar el seu número 4 com a candidat a la presidència de la Generalitat. D'acord. Es vota i es forma Govern (sembla que també hi és, al pacte que han amagat a l'opinió pública). L'altre document és el famós full de ruta cap a la independència que en 18 mesos ha de fer que siguem un nou estat. 

Bé, totes i cadascuna de les fases d'aquest últim programa són impugnables, per il·legals, i qualsevol tribunal les tomba. Aleshores,el Govern què farà? Governar? Ja seria hora. No, no. Si tu l'estires fort per aquí, aleshores jo l'estiro fort per allà. Farem moltes manifestacions, però el procés no avançarà. Els partidaris del diàleg, com que hauran estat marginats (en aquesta hipòtesi), tot i sabent que és l'única solució política a tot aquest enrenou, veuran astorats com les posicions s'enquisten encara més. Però quin seria aleshores el camí del Govern? Dimitir?

Hi ha una altra possibilitat. No fer cas als tribunals i declarar vàlids tots els acords del Parlament, creant una inseguretat jurídica inèdita que, probablement, els mercats agrairan com cal. Així, haurem de pagar els nostres impostos a l'Agència Catalana i les nostres contribucions a la Seguretat Social Catalana, per exemple (això deuen ser les estructures d'estat a crear, oi?). Si em nego, en virtut de la llei que m'assisteix (llei que estarà en un llimb), quedarà per veure amb quina força m'obligaran a complir els dictats il·legals del Parlament. D'això se'n diu conflicte i, com que els tribunals hauran estat burlats, ara estem parlant només de força. M'agradaria sabr com ho resoldran.

Previsiblement, l'Estat haurà fet ús de les seves atribucions per obligar-me a complir la llei vigent i no la que s'imposa per la voluntat il·lícita d'un Parlament que no és competent. Esclar, conec perfectament amb quina força l'Estat em pot obligar. El que no conec és amb quina ho pot fer la Generalitat.

¿Aleshores, què farem?

Més que si ens fan fora o no de la UE, m'inquieta això. I si algun babau diu que tot plegat és per fer por, que primer faci l'esforç de respondre a aquest pobre ignorant.

Més hipòtesis

Bé, segona hipòtesi. Si guanyen els independentistes, però han de sumar la Cup, si fem cas de les declaracions del seu cap de llista, el primer problema del nou Parlament no serà la independència sinó triar president. Tema que, si no es desbloqueja, ens aboca a unes noves eleccions.

Si es desbloqueja (posant-ne un altre o empassant-se el gripau, que és el que s'acostuma a fer en la política democràtica), tornem a la hipòtesi anterior, però amb la variable de la insubmissió legal elevada al cub. Al cub de la Cup. Coneixent-los les amistats, sé perfectament amb quina força -aleshores- actuaria la majoria parlamentària per imposar els seus dictats il·legals. Ja ens han amenaçat: el regidor de la Cup de Mataró ja va assenyalar fa poc un amic meu que havia qüestionat que una fundació pública tingués una estelada a la façana dient que el vol fora de la ciutat. ¿És aquesta la ruptura que volen? En fi. Insisteixo, si hi ha cap altra via, expliqui'ns-la.

I tercera hipòtesi. Si l'independentisme no guanya la majoria absoluta dels escons, em temo que hi haurà noves eleccions, perquè no veig cap majoria alternativa viable. Contra el que diuen, no hi ha front del "no". Ara, com que "no ens deixen votar", ens ha agafat diarrea i no parem de fer eleccions. I així fins ves a saber quan.

Només podria passar que, en aquest últim cas, un gruix transversal de diputats i partits fes un cop de cap i dibuixés un altre full de ruta. El de la negociació i l'acord. El que sempre ha fet forta Catalunya i l'únic possible per desfer l'atzucac ...que dóna tantes rendibilitats electorals.

Veurem què passa. 
Publica un comentari a l'entrada