dilluns, de desembre 28, 2015

Les dues dones



Mentre els anuncis de perfums aconsegueixen sacralitzar el poder de la sensualitat, el Nadal ja va esgotar fa anys l'aroma del sagrat. (...)

L'ideal renaixentista i el cristià convergeixen en aquesta idea: la bellesa i la bondat són l'anvers i el revers de la mateixa fulla. D'aquí prové el tòpic de la cara com a mirall de l'ànima. (...).

Nietzsche va posar ordre a aquesta diversitat d'imatges distingint entre bellesa apol·línia (fonamentada en el control atlètic i en l'harmonia) i bellesa dionisíaca o descontrolada (la dels cossos ebris, sadollats i excessius, l'atractiva sensualitat de les flors del mal).

(...) Al televisor, aquestes dues concepcions de bellesa, encarnades per dos arquetips femenins, hi són actualment representades. D'una banda, les vampiresses dominants que anuncien els perfums i, amb ells, tots els plaers de la carn; de l'altra, les entranyables mares abraçant els fills que tornen a casa per Nadal.


Antoni PuigverdLa finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pp. 31, 399.
Publica un comentari a l'entrada