dimarts, de desembre 29, 2015

Viatge al Regne de Carrère



Mentre llegia El Regne, d'Emmanuel Carrère (Anagrama, Barcelona, 2015), anava pensant en molta gent a la qual recomanar-li, tant pel conjunt de l'obra com per alguns passatges brillants. Em refereixo a biblistes, teòlegs, exegetes i altres espècies que tinc el plaer de conèixer, a d'altres de llegir, amb qui voldria compartir aquesta lectura. Com que sé que molts d'ells segueixen CatalunyaReligió.cat, m'estalvio de trucar-los un per un i dir-los que corrin a llegir aquesta apassionant aventura de cinc-centes pàgines construïdes des d'almenys tres fronts. 

D'una banda, l'anàlisi dels textos del Nou Testament. ¿Què pretenien els qui ho van escriure, a vegades tan contradictòriament? ¿Com es conforma el cristianisme des de la mort de Jesús?. De l'altra, de la recerca històrica sobre el seu context (la tensió entre Jerusalem i Pau, sobretot, però també la relació amb els romans, etc..). I, de l'última, el de la pròpia vida de l'autor. Un escèptic que un dia es converteix al catolicisme, amb una pràctica litúrgica molt habitual i intensa, que ho abandona del tot al cap de poc temps i que ara, des de l'agnosticisme, i amb més experiència al damunt, hi torna amb un respecte i una profunditat que, sincerament, impressiona. 

Com és habitual en l'autor, domina el llenguatge narratiu sobre un entreixinat de reflexió teològica, d'introspecció, d'analogies (més o menys encertades) i d'experiències personals. De manera que el resultat no és només un acostament intel·lectual, una recerca teòrica, sobre el missatge de Jesús de Natzaret i el seu llegat, sinó que fa l'atreviment de barrejar-hi la vida, de partir de la seva experiència (amorosa, psíquica, laboral, etcètera) i també a través de la participació en la pràctica religiosa, més enllà de la litúrgica. El text és una veritable recerca (cal el text i cap endins d'un mateix) sobre l'essencial, sobre el missatge absolutament novedós, radical i emancipador de Jesús.

La pregunta que plana sobre el llibre, el fil que cus aquests elements, és "¿i què caram és el Regne ofert per Jesús, seguit per tanta gent, i que jo no vaig acabar d'assumir?". L'últim paràgraf ho resumeix perfectament (i sé que no traeixo el llibre si ara goso de reproduir-lo; p. 514):
Aquest llibre que acabo aquí, l'he escrit de bona fe, però allò a què intenta acostar-se és més gran que jo, que sé que aquesta bona fe és irrisòria. L'he escrit afeixugat pel que sóc: un intel·ligent, un ric, un home de dalt: tres desavantatges per entrar al Regne. Però ho he intentat. I el que em pregunto, en el moment de deixar-lo, és si traeix el jove que vaig ser, i el Senyor en el qual vaig creure, o si, a la seva manera, m'hi he mantingut fidel. 
No ho sé.
Jo sí que ho sé. O m'ho sembla.
Publicat a CatalunyaReligió.cat
Foto: Telerama
Publica un comentari a l'entrada