dissabte, d’agost 20, 2016

Enlluernant però absent


Com que  l'oli i el ble s'han consumit
i els canals de la sang estan glaçats,
mano al meu cor dolgut que s'acontenti
amb una bellesa de bronze nascuda
d'un motlle, o una de marbre enlluernant;
enlluernant, però absent quan no hi som,
car és mé sinsensible que un fantasma
a la nostra soledat. Oh cor, som vells;
la bellesa vivent és per als joves:
no en podem pagar el preu amb les folles llàgrimes.

W.B. Yeats, "La bellesa vivent", a Irlanda indòmita (trad. Josep M. Jaumà). Ed. 1984. Barcelona, 2015, p. 147.
Il·lustració. Venus de Lely (Afrodita nua), segle II (còpia romana d'un original grec). British Museum, Londres.
Publica un comentari a l'entrada