dimecres, de novembre 16, 2016

Les "superilles"



La polèmica per la recent implantació d’una superilla al barri del Poblenou, a Barcelona, més enllà d’ella mateixa i de la resolució pràctica del conflicte veïnal i polític que se’n desprengui, no deixa de certificar que les grans discussions polítiques passen la prova del nou en l’aplicació pràctica, localíssima, a peu de carrer. Allò que els cursis deien “pensar globalment i actuar localment” en el marc del que el finat Jaume Curbet, expert en seguretat, en deia glocalització.

Amb una sèrie de mesures de trànsit (els vianants caminen pel mig, els cotxes no poden circular en línia recta i el carril bici té doble sentit, a més del carril bus on també hi passen taxis), l’Ajuntament ha recuperat aquesta idea, que també s’ha assajat a Nova York i a ciutats escandinaves, sota l’eslògan “Omplim de vida els carrers”, de manera que els carrers siguin guanyats per l’activitat ciutadana. Tant alguns partits de l’oposició com alguns veïns i comerciants es queixen de les dificultats circulatòries i alerten que poden afectar a l’activitat comercial o a crear molèsties innecessàries.

¿Quins són, doncs, a parer meu, els grans debats polítics que hi ha en joc? Tan sols els apunto. En primer lloc, sobre el creixent paper de les ciutats en el camp demogràfic, econòmic i polític. Paper que, perquè no sigui un infern, reclama que siguin més funcionals i útils (i el trànsit ho dificulta), que “rebaixin” a escala humana la seva vida diària (el valor de la proximitat, del barri, del veïnat, d'anar a peu) i, finalment, que siguin saludables (exactament el principal motiu del Pla Cerdà).

En segon lloc, no se’ns escapa el context actual respecte l’automòbil. Tendències al seu increment en països “emergents” i al seu qüestionament (per motius econòmics i ecològics) per àmplies capes, sobretot joves, dels països europeus. Aquí tampoc podem oblidar que la principal indústria catalana és l'automòbil, un sector amb gran capacitat en R+D per adaptar-se al mercat, i que haurà d’aprofitar. I, finalment, hi ha el debat sobre la democràcia, la seva qualitat participativa i la presa de decisions, coses que a vegades van deslligades. Resumint, que una idea pot ser bona, boníssima, però que si no “pacta” amb la realitat, si no resol altres problemes que els ideològics, pot provocar la simpatia cap a idees exactament contràries. 

Article per a la revista Valors (octubre 2016)
Publica un comentari a l'entrada