divendres, de desembre 15, 2017

El Bé i el Mal, en campanya



La prova que em faig gran és que ja sóc una mica pesat, que em repeteixo com el pebrot. La pobra gent que encara se m'acosta per dir-me "¿i tu, com ho veus, això?" ja ha begut oli. Una de les meves obsessions és, contràriament al que veig que clama el poble cada vegada que enxampen un polític pòtol havent ficat la mà a la caixa, és la de desmoralitzar la política. Compte. No vull dir recordar-li cada cinc minuts que no aconseguirà res del que es proposa, accepció 1, o que s'ompli, si hi caben, més galifardeus sense ànima, accepció 2. No. El que demano, el que prego amb totes les meves forces, és que la política deixi de considerar-se una qüestió moral.

En aquesta campanya ho veig com mai. El millor resum del que dic la va donar la primera epístola-twit del candidat Junqueras (ERC) als seus fidels que va fer fer des del centre on compleix presó preventiva: en aquestes eleccions el Bé ha de guanyar al Mal (vegeu La Vanguardia). El Mal, ja se sap, són els altres, com vam aprendre de Sartre, de manera que el Bé som nosaltres, com hauran deduït. Primer em pensava que era una broma. 

No. El plantejament estratègic del conjunt del bloc independentista es basa exactament en això. Res d'avaluar la legislatura en termes de resultats en les seves compètències (atur, llistes d'espera als hospitals, situació a l'ensenyament, etc.) i, sobretot, res d'avaluar el seu principal objectiu. Que res no faci recordar que la independència exprés del famós full de ruta ha portat uns resultats exactament contraris al que es pretenia. Res, doncs, de donar compte de les activitats polítiques del Govern. Davant d'aquestes foteses tenim un millor argument: la moral. El Bé i el Mal.

El Bé. Els empresonats (no les accions pressumptament delictives que els hi han portat). La dignitat (no la fugida en fals). La democràcia (no que es neguin a convocar eleccions). Contra la repressió (la de l'ú d'octubre, no la que s'exercí contra els manifestant del 15-M). 

Contra aquests hi ha el Mal. Els del 155 (no els que van fer tot el possible per activar-lo desafiant les lleis fonamentals). Els dimonis de la Pilarín Bayés (no les mancances a tots els nivells en les polítiques socials que clamen al cel). Els filibusters (no els que van veure conculcats els seus legítims drets els dies 6 i 7 de setembre). 

Que vagin als Pastorets

Fins i tot els Pastorets situen la lluita del Bé i el Mal en el pla angèlic i reconeixen que, en el pla humà, la cosa està més barrejada. Quan passin les eleccions, els haurem de recomanar que els vagin a veure. La cosa va més de Jonàs i Mataties o, si volen, de Rovelló i Lluquet. La part èpica la resolen àngels i dimonis, la política és més de comèdia. Vull dir, més humana, contradictòria i concreta. I és sobre les polítiques, sobre el com i pel per què (o per a què) pensen resoldre els problemes, amb quins instruments (pressupostaris, fiscals, legals...) i amb quines aliances. I quins problemes, esclar. La política no tria entre el que està bé o malament (això ho fa la moral, doncs); sinó entre el que ens convé i no ens convé. Per això competim. Si no, no caldria.

Perquè encara hi ha un altre problema greu. Si els teus adversaris són el mal, el dimoni escuat en persona, l'únic plantejament moral possible (ep, si un va de Bé) és la seva derrota, l'anihilació, la humiliació o la desaparició. Fer-se adult, o ciutadà, passa per reconèixer que els nostres semblants poden pensar exactament el contrari que nosaltres sense ser el Mal (i que "els nostres", inclòs jo mateix, tampoc som santets). I que la comunitat política consisteix en com ens ho fem per conviure amb gent que -al nostre Ideal, un infern disfressat de cel- voldríem fora. Conviure amb els que ens fan "fàstic" (com algú m'ha dit que li faig jo, a les xarxes). Els pastorets no tenim més remei.



Foto: Pilarín Bayés fa uns dies en un acte electoral a Vic.

Publica un comentari a l'entrada