Un llibret de l'antic alcalde de Venècia, reflexionant amb Leopardi, em va alegrar la nit divendres passat. Heus ací un fragment::
"L'Home (...) no té altra cosa que la buida i solitària claredat dels signes que formen el seu llenguatge (...) esperant, potser, l'inesperable".
Massimo Cacciari, Soledad acogedora. Abada Ed. Madrid, 2004, p. 71.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada