: 
Aquest matí he estat a la Conferència Internacional sobre Innovació que, en el marc de la Setmana de les Noves Tecnologies s'ha celebrat a Mataró. Com que no tenim massa temps per pensar, val molt la pena d'aprofitar el que se'ns brinda. M'ha interessat molt la reflexió de Majó sobre la necessitat que la inversió en tecnologies de l'energia (el bé escàs que té una demanda expansiva), ja que, si no, les de les comunicacions o les biològiques seran insuficients. "Les guerres sempre han estat pels recursos energètics", ha advertit. També m'ha agradat l'explicació de l'expert Juan Rada sobre la seva teoria històrica del desenvolupament més ràpid a Occident que al món àrab o a l'orient: la diversitat, ha dit ("provenim d'una cultura que separa Déu del Cèsari i això fa molt", glups!). I la comparació, just en aquest tema, entre el món catòlic i el món protestant. L'invent del rellotge de mà, per exemple, l'identifica amb el decret teològic de Calví ("aquell senyor que feia vestir la gent d'Armani") segons el qual cadascú és propietari del temps, "aleshores va crear el mercat". D'aquí ve que els campanars dels països de tradició catòlica continguin rellotges i els de tradició protestant no, diu. Té raó. També m'han agradat els seus suggeriments sobre les coses que "encara" es poden inventar. I la idea que, en un món de sensors "en què l'ambient passarà de ser passiu a ser actiu", esdevindrà el de la massificació de la informació. Per això, els creadors de síntesi, de criteris analítics, seran essencials (Més idees per divendres). Els experts flamenc i australià també han estat bé, però no m'interessaven tant.
Aquest matí he estat a la Conferència Internacional sobre Innovació que, en el marc de la Setmana de les Noves Tecnologies s'ha celebrat a Mataró. Com que no tenim massa temps per pensar, val molt la pena d'aprofitar el que se'ns brinda. M'ha interessat molt la reflexió de Majó sobre la necessitat que la inversió en tecnologies de l'energia (el bé escàs que té una demanda expansiva), ja que, si no, les de les comunicacions o les biològiques seran insuficients. "Les guerres sempre han estat pels recursos energètics", ha advertit. També m'ha agradat l'explicació de l'expert Juan Rada sobre la seva teoria històrica del desenvolupament més ràpid a Occident que al món àrab o a l'orient: la diversitat, ha dit ("provenim d'una cultura que separa Déu del Cèsari i això fa molt", glups!). I la comparació, just en aquest tema, entre el món catòlic i el món protestant. L'invent del rellotge de mà, per exemple, l'identifica amb el decret teològic de Calví ("aquell senyor que feia vestir la gent d'Armani") segons el qual cadascú és propietari del temps, "aleshores va crear el mercat". D'aquí ve que els campanars dels països de tradició catòlica continguin rellotges i els de tradició protestant no, diu. Té raó. També m'han agradat els seus suggeriments sobre les coses que "encara" es poden inventar. I la idea que, en un món de sensors "en què l'ambient passarà de ser passiu a ser actiu", esdevindrà el de la massificació de la informació. Per això, els creadors de síntesi, de criteris analítics, seran essencials (Més idees per divendres). Els experts flamenc i australià també han estat bé, però no m'interessaven tant.
(Foto: SR/Tecnodiari)
:
Debat a la Ciutadella
:
No he seguit el debat de política general al Parlament, doncs. Una mica a les notícies i a Internet. La polèmica perr la qüestió de la reforma o no del Govern, com em pensava, ha esmorteït l'impuls polític que Maragall ha demostrat davant la tribuna. Finalment, sembla, el President ha admès que les seves intencions hauran de reposar i trobar el moment adequat, sense esbombades, sense pressa ("en aquest país hi ha més soroll que reflexió" deia Majó aquest matí). Ara, com diu Maragall, cal aprofitar el canvi polític que hi ha hagut a Espanya, "de 180º", per tirar endavant projectes vitals pel país. Avui mateix, el Congrés ja ha admès a tràmit la reforma de l'Estatut. I, com recordava Iceta, ve l'hora dels grans projectes socials, d'avançar en la resolució dels problemes que realment preocupen a la gent. L'oposició s'acarnissa, és previsible. CiU no recorda les seves crisis de Govern (algú ha explicat encara per què va marxar Duran?) i avui li va "de perles" per no parlar de la sentència del cas Turisme que confirma el que pensàvem: que hi havia cas. De nou, silenci de Duran.
5 comentaris:
El cas Turisme és curiós, la vidua del senyor que va morir en estranyes cirscumstàncies, ha estat molt col·laboradora i ha exposat en tot moment que tot era una trama dirigida des d'UDC. En el Consorci hi havia gent d'UDC i fins i tot un Conseller al darrera.
La justícia ha castigat d'igual manera a la persona que ha col·laborat amb la justícia, i assumint la seva part d'impicació, que a la resta.
Altre cosa és que com a ciutadà de peu veíem que com sempre la justícia no és igual per a tots/es. Almenys aquesta és una percepció a primera vista.
Ei, aquest cap de setmana vaig anar a l'alberg Can Soleret, estic content de veure que a Catalunya hi ha albergs acondicionats per minusvàlids i en un estat tan bo. A més anar a fer exercici per l'esplanada de davant és molt agradable i per la canalla és genial. Llàstima de l'autopista i, sobretot, de les grans superfícies, del monstre de Mataró Park i del dia i el lidl macrogegantins, a més d'una gasolinera, un garden gegantí i totes les cases que ja arriben a la muntanya. Però vaja, la serra del Maresme és al costat, a disfrutar-la.
- Jordi
De tota manera, Déu-n'hi-do: crec que 10 dels 12 condemnats són militants d'Unió i el jutge ratifica que es tracta d'un cas de corrupció. Crec que les responsabilitats polítiques són evidents.
- Pedro
celebri que t'hagi agradat l'alberg que, com veus, és en zona urbana. Les cases arriben "a la muntanya" (Vista Alegre) fa més de 40 anys; el Govern democràtic, senzillament, va "relligar" aquests barris i els va treure de l'isolament urbanístic. Com tu dius, però, tot és molt a prop per disfrutar-ho. Caram, quan vinguis a Mataró, avisa'ns!
L'Observatori de l'Habitatge diu textualment: “Continua havent-hi molta corrupció en matèria d'habitatge i sòl. La transparència és molt baixa i la falta d'estadístiques persisteix en aquests camps, i aquest és el principal problema de l'habitatge”. Ho va assegurar Antonio Garrigues durant la presentació de les conclusions de l'Observatori de l'Habitatge. L’informe diu que els ajuntaments utilitzen procediments no objectius per transformar el sòl en urbanitzable, apropiant-se de fins al 50% de les plusvàlues d’aquestes operacions. “Mentre el sòl serveixi per finançar els ajuntaments, la solució al problema de l'habitatge és difícil”, va concloure Garrigues.
Pedro
No sé a què es refereixen els que diuen això, ja que la gestió del patrimoni municipal del sòl només pot servir per la compra de més patrimoni i especialment la construcció d'habitatge públic, que, posat al mercat, abarateix l'accés a l'habitatge. Si es refereix a les servituds legals (aprofitament mig, habitatge públic...) o fiscals (ICIO, IBI), val a dir que aquestes (excepte l'obligació de destinar un 30% de noves promocions a habitatge protegit, tema nou i que òbviament va en contra dels increments) hi han estat sempre, i vénen a finançar els serveis, vials i equipaments necessaris pels nous entorns. No crec que tinguin res a veure amb el proeu de l'habitatge.
No sé si aquest senyor prefereix polítiques "liberalitzadores" del sòl que, com ha estat demostrat amb els 8 anys del PP, no han servit més que per pujar i pujar els preus dels pisos a Espanya.
Que no carreguin als municipis un problema que tothom sap que no és (només) d'ells.
Publica un comentari a l'entrada