..Ni una | article per "Valors"

Dies moguts

:

A banda de moltes coses agradables (sense anar més lluny, la reunió que acabo de mantenir amb els responsables territorials del PSC als diferents barris, amb els que hem comentat, entre d'altres, el Programa i Pressupost Municipal per 2006), n'hi ha hagut de menys, però que un ha d'afrontar de tant en tant. Em refereixo al paquet sospitós que ahir va fer desplegar un operatiu policial al voltant de l'estació de Mataró, amb una excel·lent i valenta tasca dels cossos de seguretat que, per sort, va enllestir-se amb falsa alarma. O, per exemple, als lamentables fets ocorreguts en determinat acte, que m'han portat avui a intervenir en alguns mitjans informatius per explicar les conseqüències en tant que sancions, i judicials, si s'escau. Com diu l'editorial de capgros.com, no tenen cap justificació. La mateixa nit, per sort, la Policia Local va identificar i denunciar els autors de destrosses al mobiliari urbà. Dies abans, com s'ha fet públic avui, un operatiu policial conjunt ja havia actuat contundentment en tres nuclis que, de no fer-ho, ern susceptibles de convertir-se en espais "segrestats" a la convivència. De nou, cal felicitar els comandaments i els agents que van realitzar l'operació, que es va cloure amb resultats força positius. És un pas més en el que és l'objectiu que tenim de fa temps a la seguretat ciutadana de Mataró i deia fa uns dies: no en deixarem passar ni una. Volem el carrer per la gent i els seus drets.

:

Finestres obertes a Catalunya *

: Antoni Padrinas, Pomers (1912) Museu de Terrassa.

:
No sé si és el país que fa el paisatge o el paisatge fa el país, però el pols del país, i la mirada personal dels artistes sobre l'entorn, va marcar la pintura realista moderna catalana (més o menys des de la Renaixença fins la Guerra Civil) amb el gènere anomenat paisatgisme. L'exposició que recomanem avui (**) recull peces il·lustratives, algunes d'autors molt reconeguts (Dalí, Vayreda, Anglada i Camarasa, Urgell, Rusiñol, Mir, Juñer, Obiols, Pidelaserra, de Riquer, Meifrèn...), mostra un important conjunt de matisos i de percepcions del món a través de la descripció del que ens envolta. Els matisos propis dels moviments artístics o culturals en què dividim aquest període (Romanticisme, Naturalisme, Modernisme, Noucentisme, Escola Olotina, Luminisme...), que ens transporten des de l'admiració de l'home ignorant i seduït per la Natura, amb la llum física i il·lustrada tènuement apartada, fins el ciutadà que narra un entorn de canvis, que situa de nou l'home i els seus canvis al centre del món. No cal dir que aquesta tensió de l'home amb la natura presideix la reflexió intel·lectual i la recerca artística occidental, i aquí podem gaudir-ne d'alguns resultats realment excel·lents i difícilment reunibles.
:
L'exposició encara val la pena per dues coses més. La primera, perquè l'art d'aquella època és considerat el referent més proper de l'art català actual, el clàssic, el darrer dels clàssics (a no ser que les avantguardes ja ho siguin) però ja amb mentalitat moderna, que concep l'entorn com "una finestra oberta" (nom de l'exposició), per on passi l'aire del món. I la segona, perquè, ara que estem fent un nou Estatut, val la pena saber que Catalunya guarda aquests tresors en una dotzena de museus locals repartits pel territori. Units, han pogut produir una col·lecció així, de primer ordre. I el país, i el paisatge, també és això.

* Publicat a la revista Valors (octubre 2005)
** "La finestra oberta, paisatgisme català 1860-1936", fins el 30 d'octubre al Museu de Mataró (Carreró, 17-19)