Emília de Torres
El dia que Mataró inaugurava, a la Nau Gaudí, la primera mostra del que serà el Museu d'Art Contemporani català, amb els fons de la Col·lecció Bassat, ens deixava Emília de Torres (vegeu nota de l'A. St. Lluc i un apunt antic a aquest bloc), la pintora més vetrana de la ciutat... i potser la més desconeguda, l'estil de la qual, personalíssim, hauria de fer-se un lloc justament en aquesta història també poc coneguda de l'Art Contemporani nascut des de la postguerra fins la democràcia.
Hem arribat a temps de celebrar, fa poc, el seu centenari, una tarda magnífica de Sant Ramon als peus del Montseny. O de celebrar una magnífica retrospectiva al Museu, just l'any passat, també -diguem-ho tot- després d'un compromís insistent de l'Alcalde Baron per reivindicar-la i de l'empenta entusiasta dels que som -no pocs- seguidors seus. A banda dels seus valors plàstics, podem donar fe de la seva discreció, de la seva senyoria, del seu camí fet a soles sense molestar ningú. Front a l'ego desaforat que presideix la vida de tanta gent, aquests valors també són bons de reivindicar. Ho fem avui que en plorem la mort. descansi en pau, senyora.
Consol Prados a m1tv
Aquest és el vídeo emès dimecres passat al programa "Pantalla oberta" de m1tven el qual els candidats/es del Maresme de les diferents formacions polítiques van poder fer un debat sobre les propostes per la comarca. Pel PSC hi participà Consol Prados.
També podeu seguir les notícies de l'inici de campanya a MataróNotícies i a Capgròs. Us recomano que us fixeu amb l'escenari lúgubre de CiU i el lluminós del PSC en començar la campanya. Una imatge val més que mil paraules.
Més fotos, una de Josep Ribas. Aquesta, meva.
També podeu seguir les notícies de l'inici de campanya a MataróNotícies i a Capgròs. Us recomano que us fixeu amb l'escenari lúgubre de CiU i el lluminós del PSC en començar la campanya. Una imatge val més que mil paraules.
Més fotos, una de Josep Ribas. Aquesta, meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada