Encara és massa d'hora per fer tant les més fines avaluacions sobre el resultat de les Eleccions d'ahir al parlament, un desastre pel PSC i una inapel·lable victòria del nostre rival, CiU, com -sobretot- traçar propostes per refer el projecte del Partit a la Catalunya contemporània, a la qual el PSC respon a vegades de forma excel·ent però a vegades, com veiem, amb dèficits importants. És massa d'hora, dic, i tampoc no seria bo que entréssim en una fase de reducció dels factors que han conduït al resultat. Treball serè i sincer, és el que cal, parar més els pàmpols que mai i, d'entrada, ser fidels a les nostres promeses electorals.
Així, fer d'oposició -com hauem de fer, amb l'exigència i el rigor que ens caracteritza- no ha d'estar renyit en oferir acords en àmbits importants del país, àmbits que ho reclamen i en què podem trobar algunes coincidències amb la nova majoria. I també anar descobrint, o redescobrint millor dit, el "pathos" d'una majoria que -quan vol- confia plenament amb nosaltres i que ara ens ha dit que no. Formulant les nostres propostes, la nostra oferta, al costat mateix dels que volem representar, i activant també les nostres fortaleses (i no tan sols resolent les febleses). Si fem els deures en aquest ordre, en arribar al moment de parlar de les persones per liderar el nou PSC sabrem millor cap on cal liderar-lo. No fa falta (en molts llocs, el procés ha estat invers), però és molt millor des de tots els punts de vista fer-ho així.
Per començar, el nostre Primer Secretari i candidat fa un pas enrere. Per donar espai a l'"energia creativa" (amb paraules de Montilla) que el PSC farà aflorar. De dins i de fora del Partit.
Per començar, el nostre Primer Secretari i candidat fa un pas enrere. Per donar espai a l'"energia creativa" (amb paraules de Montilla) que el PSC farà aflorar. De dins i de fora del Partit.
Foto: Danny Caminal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada