diumenge, d’abril 28, 2013

La ciutat dels burros


El cap de setmana que ve, es veu que Mataró serà la capital dels Tres Tombs. Ho celebro. Que les entitats que organitzen aquesta activitat arreu del país hagin elegit la nostra ciutat per celebrar la seva setzena trobada em sembla molt bé i, sobretot, és un bon motiu per revitalitzar la festa, que va ser a punt de desaparèxier. La trobada d'un munt de cavalls i de carros, l'estada a Mataró d'una bona colla de gent i el conjunt d'activitats paral·leles segur que seran distretes. 

La celebració dels Tres Tombs, com la funció i l'estètica de moltes altres festes populars de Catalunya, té el seu origen en l'etapa que podríem denominar premoderna, centrada en una economia on els animals de tracció (especialment els cavalls, les mules i els bous) tenien un rol fonamental. No és cap bajanada, doncs, que s'aprofités la festivitat de Sant Antoni, el patró de les bèsties, per honorar-les i desitjar que els siguin útils. El canvi estructural que significà la industrialització, paral·lela a la mecanització del camp (i, també, la secularització de la societat), poden circumscriure la festa, si de cas, a la nostàlgia o al record d'un temps passat que, això sí, transforma el carrer per uns instants (s'atura el temps, canvia l'espai, es fa un cop l'any), com demana tota festa popular.

El nou rol dels animals a les societats post-industrials, però, obre noves perspectives. L'increment dels animals domèstics a totes les llars, i a totes les generacions, centrat en la companyia i amb una sospitosa antropomorfització de la seva realitat (els anomenats "drets" dels animals, per exemple), obren una nova etapa e la relació entre l'espècie humana i les bèsties domèstiques que, segons els experts, és més antiga (i arrelada al nostre cervell) que el propi llenguatge articulat humà. Aquí hi veig un bon camp per recórrer i, si de cas, per assegurar el futur d'aquesta festa que ja, de fet, incorpora nombrosos animals de companyia des de fa força anys. Potser a l'Església, convidada pel fet que es tracta d'una benedicció, hauria de reflexionar una mica sobre quin missatge pot llançar, a banda de l'aigua beneïda. I més encara quan el papa ha adoptat el nom de Francesc, un altre referent de la relació entre els homes i els altres animals.

Dit això, però, he de dir també que m'entristeix que l'entusiasme que les autoritats municipals han demostrat per aquesta celebració no sigui paral·lel en altres àmbits de la cultura. Els mateixos dies que es propagava l'activitat, Mataró descobria el tancament de Can Xalant, un centre de creació artística, que portarà a cloure les portes d'una masia reahabilitada. A l'inici del mandat, el nou govern conservador eliminava fulminantment el Festival Shakespeare (que ara continua a Barcelona, visca el centralisme!) i engreixava la partida de la festa major per encabir-hi algun concert més 'de masses'. La cultura brilla per la seva absència, especialment la que es refereix a la creativitat. Sembla que la idea (per dir-ho d'alguna manera) de l'actual govern passa per reconèixer tan sols la cultura de consum i eliminar tot focus de creació, de risc. I enyorar no sé si la premodernitat però gairebé (vegeu el llibre de Ramon Reixach, actual regidor d'Hisenda, Ciutadà Mora, Mataró, 2011, p. 168).

Ara, els professionals de m1tv han fet un excel·lent vídeo per promocionar Mataró (per cert, ensenyant tots els actius en què l'actual govern deplora que s'hi hagi invertit, inclosa m1tv). Espero que respongui a una estratègia més global avaluable amb indicadors i que, sincerament, tingui èxit. S'ha donat a conèixer en el marc d'un viatge a Florida per buscar inversors per l'ampliació del Port de Mataró. Bé, doncs Florida es diu l'inventor del concepte 'classe creativa', segons el qual guanyaran aquelles ciutats que incloguin una bona base de tolerància (aquí tenim una assignatura pendent, almenys de tres regidors), de capacitats tecnològiques (aquí tenim el Tecnocampus, aquesta pesada llosa financera de la que es queixa sempre l'alcalde) i, especialment, de capacitats creatives. Invertir, doncs, en creativitat cultural, independentment de la seva rendibilitat en forma de consumidors culturals, contribueix -diu Richard Florida- decisivament a l'atracció de capital i de talent, donades les característiques de les persones que ho han d'aportar. Podria passar, esclar, que una d'elles ens visités amb ànsia, després d'haver vist el vídeo, i trobés la ciutat plena de burros i fems. I buida de creadors. I que, enlloc de fer tres tombs, amb un en tingués prou per no tornar.

article per Capgròs
Publica un comentari a l'entrada