diumenge, de juliol 21, 2013

Doble obertura


Qualsevol excusa és vàlida per allargar una visita prevista o per escapar-se un cap de setmana a Madrid a visitar el Museu del Prado, una de les millors pinacoteques del món. Com tots els magnes recintes museístics, la immensa quantitat i qualitat de les peces exposades fa que hi hagis de dedicar moltes hores i que encara te’n semblin poques, i que el cos (les cames) se’n ressentin. Però val la pena i val la pena repetir-ho. Jo, almenys, cada vegada m’adono de detalls o quadres que fins aleshores mai m’havia detingut. I, esclar, no és el mateix contemplar una obra d’art en un moment de la teva vida que en un altre.

Per què és una de les millors pinacoteques del món? Fonamentalment perquè el seu contingut correspon al que ha anat atresorant la corona espanyola, almenys des de l’època imperial. D’aquest contingut pot desprendre’s la proximitat en què els monarques tractaven l’art, la seva “utilitat” com a governants, el seu gust i la seva capacitat per triar els millors pintors del seu temps dins les terres del seu regnat, de del Flandes al Nou Món (tot i que poc, en aquest cas). Proximitat, també, que s’escau amb la pròpia fundació del Museu del Prado com un exemple de la tímida i incompleta Il·lustració que, per desgràcia, va viure el nostre país.

D’aquesta proximitat amb l’art, quasi intimitat, que caracteritzava els monarques tracta una de les exposicions temporals d’aquest museu “La belleza encerrada”, que inclou 281 obres, la majoria no massa conegudes -la meitat no exposades mai- i de petit format, que decoraven les estances privades dels palaus reials o d’altres llocs on anessin a parar, junt amb algunes adquisicions. Les obres, que van des del Renaixement al Romanticisme (el subtítol ho exemplifica amb “De Fra Angelico a Fortuny”), conté peces de grans autors i també de gran bellesa i abasta un gran ventall de temes. Així, en gaudim després d’una doble obertura, la dels reis cap el poble i la del Museu (que és la institució il·lustrada que substirueix “el poble”) que la tenia amagada al seu fons a l’espectador.

A banda d’aquesta lectura sobre la il·lustració (¿com podem posar l’art al servei de la societat si l’amaguem?), la mostra permet veure en un trajecte més a l’abast les tendències i vicissituds de l’art en aquests segles, coincidint amb la seva disposició cronològica. I, també, de les aportacions dels diferents territoris de l’imperi espanyol a aquestes tendències, que coincideixen en la recerca de nous camins, de noves perspectives (la perspectiva és el gran descobriment de l’art renaixentista), per representar la realitat, sigui el que sigui que això vulgui dir.



Article per a la revista Valors (juliol 2013) 
L’exposició “La Belleza encerrada” serà al Museu del Prado (Madrid) fins el 10 de novembre de 2003.  
Vídeo: Museu del Prado 
Foto: Epimeteo i Pandora, dues escultures del Greco, fusta policromada (1600-1610)

Publica un comentari a l'entrada