dijous, de juliol 25, 2013

Les Santes eròtiques


Els del Públic han programat per l'endemà del dia de Les Santes, diumenge 28 a la nit, una vetllada eròtica, diuen, recuperant una activitat de la festa major introduïda (perdoneu l'acudit del verb) als inicis dels dos-mil a la nostra festa major durant tres edicions. Jo, la veritat, gairebé no me'n recordava. Crec que un dia hi vaig passar, en alguna, però que em deuria deixar bastant fred i, per tant, no m'estranyava que s'hagués deixat de fer. L'erotisme busca precisament el contrari, oi?

De manera que espero que deixin el pavelló ben alt (de nou, l'acudit). S'han aliat amb algunes altres empreses i, segurament, això sol ja té força interès. Em refereixo a que les típiques excuses (no tenim diners, l'Ajuntament no ens paga, estem en crisi) han estat substituïdes per iniciativa i ganxo.

La reflexió de fons, em sembla (i no tinc massa resposta) és si cal "normalitzar la presència del sexe a la festa major" com a element consubstancial, tal i com pretenen, crec, els organitzadors. Des del punt de vista de la funció antropològica de la festa, és molt probable que l'erotisme hi estigui implícit des de sempre, sobretot en l'espiral de relacions humanes on el temps, la contingència, l'estrat social i els conflictes quotidians queden suspesos. Com en l'erotisme. El problema, per dir-ho d'alguna manera, ve després, quan el que havia quedat suspès torna, oi?

Des del punt de vista de la presència de l'erotisme a la nostra cultura, exactament com passa a la festa, potser la intenció és una mica ingènua. Potser la normalització del sexe, i de l'erotisme que l'anuncia, seria tapar-lo. Erotisme, ja sabeu, és tapar i destapar; imaginar el que tapes i guanyar-se a pols el que destapes. És obvi que la inflació eròtica de la publicitat o del cinema, la facilitat en obtenir 'destapaments' i la primacia de prestigi absoluta del sexe damunt de l'amor porten, com a conseqüència, certa absència de desig o, si voleu, quelcom més semblant a l'addicció que al desig. Potser, la nit eròtica, consistirà en anar tapant, com un estríptis al revés, els instruments (físics o imaginats) del sexe que hi ha a la intempèrie, per normalitzar la seva presència.

Per últim, el darrer repte que ha de superar aquest acte, crec, és el de la intimitat, un valor també a la baixa en els nostres temps on es retransmeten per twitter els coits, o es descriuen les nits anteriors en ple transport públic parlant per smartphone, el nou símbol fàl·lic. No faré la bajanada de dir que l'erotisme és una cosa íntima que no hauria de sortir de casa. O que no es pot anar incomodant la gent tractant coses íntimes en un teatre o un bar. No. La dramatúrgia també és això. Hamlet parla de coses íntimes i t'interpel·la a fons. I un cantant. Però sí que diré que l'espai per excel·lència de l'erotisme són els pocs centímetres (més broma) entre dos cossos conscients de la seva intimitat, de la seva solitud i del seu lliurament mutu a la recerca de l'altre, que només pot avançar si és íntima. Un espectacle eròtic hauria de convidar, doncs, a aquesta intimitat. A descobrir que, de fet, més enllà dels pits i els penis, hi ha el que realment importa de l'altre. I que mai no ens cansarem de tapar una mica ni de destapar però no del tot.

Publica un comentari a l'entrada