dijous, de novembre 07, 2013

Personatges d'Espriu


No sabria dir quina mena de relació tenia Salvador Espriu amb l’art. Un home que vivia sense quadres, no sembla massa captivat per les peces. Però sí que té, i sovint s’hi refereix quan se li encarreguen alguns textos o ha d’agrair referències artístiques a la seva obra, certa idea del que representa l’art al món. I, més concretament, al seu particular món, prenyat de referències de la tradició bíblica (iconoclasta), la clàssica (conceptual) i l’egípcia (simbòlica). En el seu propi sistema d’imatges, el compara amb una porta. En un dels seus últims llibres hi recull un aclaridor poema (“Potser només això”) que diu:
L’art, una llarga
por de camí, la porta
del fred silenci
que esdevens, quan les coses
són mar del teu naufragi 

(Per a la bona gent, Barcelona, 1984, p. 51).

Però sí que sabem què pot fer, Espriu, sempre suggeridor, en la ment de força artistes. Només a Mataró, tot i que és un lloc poc relacionat amb Espriu, per exemple, tenim dos casos reveladors. El primer, la sèrie d’escultures de Manuel Cusachs sobre El caminant i el mur, van reunir-se fa poc al Museu d’aquesta ciutat amb motiu de l’Any Espriu. I el segon, un muntatge de Jordi Cuyàs del que ara en parlaré una mica.

Jordi Cuyàs (Mataró, 1957) és l’autor de la mostra “Espectres del laberint grotesc”, produïda també dins la commemoració del centenari del poeta creador del mite de Sinera. En ella, l’autor presenta deu vídeos corresponents a deu personatges de narracions o peces teatrals d’Espriu (l'Altíssim, Plem, Ariadna, Euleteri, Vasthi, Trinquis, Tereseta, Maria Castelló, Quel·la i Salom). Per a la realització dels vídeos, Cuyàs ha elaborat mil dibuixos a llapis, agrupats per a la creació de moviment, que es desenvolupa de forma contínua. Els dibuixos, doncs, contenen un to minimalista ajudat pel traç senzill, per la pobresa cromàtica (negre sobre blanc amb tocs de vermell) i per episodis relativament curts. Passats pel vídeo, semblen gairebé tot el contrari: profusió d’imatges i “pantallassos” i una narrativa de mai-no-acabar que, en conjunt, composen un intens retaule dins una sala completament imbuïda de les deu històries.

Tres conclusions ràpides. Una: la tria dels personatges ens indica que el poeta (que també hi és representat com a Salom), no fou tan sols poeta, sinó també autor de narracions i dramatúrgia, una part molt menys coneguda. Dues: L’intercanvi de dos llenguatges artístics, un d’arcaic (el dibuix a llapis) i l’altre modern (el vídeo), és una bona metàfora sobre el rol fonamental de la tradició al món contemporani, del que Espriu en fou un gran exponent. I tres: la capacitat evocadora de les imatges de Cuyàs provoca en l’espectador noves possibilitats narratives. Així fa, com si diguéssim, d’artista i no de simple il·lustrador. Deu portes.

Article per a la revista Valors (novembre 2013)  
Espectres del laberint grotesc”, exposició de Jordi Cuyàs, es podrà veure fins el 8 de desembre de 2013 a Can Palauet (C. Palau 32, Pl. Ajuntament) de Mataró.
Publica un comentari a l'entrada