dilluns, d’agost 31, 2015

El discret


El discret abdica d ela voluntat personal d'imperar. (...)

El discret no recula per cortesia, sinó perquè ha descobert el benefici íntim de reduir l'esmalt personal. es descoloreix. (...)

Es tracta de contenir la necessitat d'aparèixer sempre despullat i de mostrar les interioritats de tothom. (...)

Tothom pugna per ser vist. per tal de ser aplaudit o reconegut, tothom tendeix a fer cops de colze a la xarxa. El discret, però, coneix fins a quin punt és enervant, costosa i exigent aquesta exigència de protagonisme. És per això que n'abdica. (...)

Quan tothom despulla sentiments i creences, no hi ha res mé sprovocatiu que el pudor. En l'era de l'streptease, no hi ha res tan estrany com vestir-se.


Antoni PuigverdLa finestra discreta, Ed. La Vanguardia, Barcelona, 2014, pp. 22-24.
Foto: Aiguamolls de l'Empordà (meva)
Publica un comentari a l'entrada