dissabte, d’agost 29, 2015

Fer-se enrere


Les onades arriben a la vora de la mar
i es fan enrere.
Jo entro als voltants de Déu i em faig enrere.

(...) però que l'oració
tingui també les seves marees de primavera,
emplenant-se, desarmant-la, trobant algun lloc,
ntre les seves fissures, dipòsits de misericòrdia
on pugui arrelar i créixer la confiança.


R. S. Thomas, fragment de "Marea"a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, pàg. 329; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Publica un comentari a l'entrada