Les onades arriben a la vora de la mar
i es fan enrere.
Jo entro als voltants de Déu i em faig enrere.
(...) però que l'oració
tingui també les seves marees de primavera,
emplenant-se, desarmant-la, trobant algun lloc,
ntre les seves fissures, dipòsits de misericòrdia
on pugui arrelar i créixer la confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada