dimecres, d’octubre 28, 2015

'Ser' filosofia, el repte



Un adolescent que ha deixat la filo per setembre em pregunta “i a mi, això, per què em servirà?”. Jo, provoco responent “per una cosa que quan la facis, un dia, ja veuràs com t’agradarà: pensar”. No sé si el convenço, però em sembla que no. Algun comensal de la mateixa taula em retopa. Aujda a pensar la ciència, diu: les matemàtiques, la física, la biologia. La filo especula, però no anem enlloc especulant tota l’estona. Sense filosofia, dic, sense preguntar-se per què, tampoc hauria nascut la ciència. Techné, paraula grega que avui designa la tècnica, es referia en principi a la filosofia, penso. Però m’ho agafo amb filosofia i quedem en taules. L’adolescent finalment aprova i potser no cal remenar-ho més.

A les nits de TV3 s’emet la sèrie “Merlí”, on el protagonista fa filosofia en un institut de secundària. Les trames, dirigides al món adolescent, sobretot, es posen al servei de l’autor o el tema que volen tractar en cada episodi, dedueixo. Com en totes les trames de sèries actuals, el “realisme”, especialment l’anodí, preval sobre qualsevol referent, però bé. Mira, almenys la filosofia serveix per un parell de coses més. Una, per fer sèries. I, dues, per ser-ne un correlat.

En força instituts de Catalunya, s’han obert ja les inscripcions per participar a l’Olimpíada de Filosofia que s’haurà de celebrar a Barcelona el proper mes de febrer. Els guanyadors podran participar en els certàmens espanyol i internacional i enguany han de guanyar argumentant sobre la bellesa. Contra el purisme associat a la filosofia, a mi sí que em sembla bé barrejar-la en el món de la competició com si fos un esport.

Aquestes tres anècdotes em van molt bé per il·lustrar el combat, més o menys imaginatiu, més o menys eficaç, que des de diferents fronts està lliurant la filosofia per subsisitr al currículum i per millorar el seu prestigi. La seva utilitat, vaja. Qui diu filosofia diu la resta de matèries humanístiques. ¿Podem encara fer-hi alguna cosa? Sens dubte, plorar i fer manifestos, no, esclar. Associar a la filosofia altres experiències em sembla encomiable, com els que pensen en fer “divertides” les matemàtiques o “fàcil” l’anglès. Però una mica enganyós. Com en tot, la clau crec que és en l’exemple. En deixar d’especular per fer, com ens reclamaven. En posar tant èmfasi en ser tu mateix allò que reclames als altres. En ser filosofia.

Mostra més com vius, doncs, que no pas com dius com vius o com dius com penses. La millor campanya de lectura consisteix en llegir més que cantar l’excel·lència de llegir de la mateixa com les nostres respostes a fets quotidians condicionen la formació moral dels que ens envolten. Pensar, o ajudar a pensar; fer que les coses no siguin tan clares com la mandra (i molta gent) pretén, precisa d’actituds proclius. Aprenem a parlar, i a viure, imitant-nos. Que no us diguin mai més que les persones passen però les idees queden. Les persones són les que queden.

Article per a la secció "Fem un pensament" de la revista Valors (octubre 2015)
Foto: De la sèrie "Merlí", a TV3 els dilluns.



Publica un comentari a l'entrada