El dia de l’apagada general va sortir el Sant Crist de Piera
pels carrers de la vila i, amb ell, el bisbe, l’alcaldessa i tothom. Un episodi
com aquest no ens podia treure la il·lusió per la qual s’ha esperat un quart de
segle i aquest any jubilar. Vaig venir sense saber si es faria o no, sense
saber com tornaria a casa, i si hi tornaria. Però no podia pas faltar a la cita
que em va fer Mn. Carles. De fet, la Treta no necessita corrent ni mòbils i a
fe meva que no ho vam pas trobar a faltar. L’emoció de viure junts, obertament al
carrer i alliberats de subjeccions elèctriques, el pas del Sant Crist per
davant de les cases anuncia, no ho dubteu, el temps nou. “El cel nou i la terra
nova” (Ap, 21, 20) que ens van ser promesos i que amb el Sant Crist com a
símbol ja veiem possible —i urgent— al carrer de casa. Ja espero la propera
Treta.
Escrit per a l'arxiprestat de Piera-Capellades. L'acte va tenir lloc el 28 d'abril del 2025.
(Aquest text s’ha programat abans de l’incendi de la nova ubicació —encara no estrenada— de la comunitat islàmica de Piera. Per això no se’n fa referència)
Vídeo de Televisió de Piera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada