:
Ahir, un article a El Punt de l'Alcalde de Mataró i, avui, una intervenció del President del Grup Socialista al Consell Comarcal, Josep Jo (a la foto), han dit el que em sembla essencial en el debat sobre la mobilitat al Maresme: no perdem el temps, aprofitem les oportunitats i dotem a la comarca d'un bon sistema de comunicacions que no li faci perdre pes específic en l'economia catalana (també el paisatge és pes, no ho oblido, però el real no el virtual).:
Em temo que algú ha de començar a dir aquestes coses, donat que a vegades, els debats interminables sobre aquestes coses han duut a les administracions competents a tirar pel dret (en els millors dels casos) o a la inactivitat, especialment aquests darrers anys de confluència de governs conservadors a banda i banda de l'Ebre. Tant una cosa com l'altra els socialistes ho hem viscut amb certa intensitat i no ens agradaria que els ciutadans de la comarca es ressentissin de debats sobre dibuixos inexistents. Malgrat tot, crec que avançarem. La solució presa amb els accessos a Mataró és una prova de la voluntat decidida per resoldre els temes i acordar-los.
:
El PP i els radicals
:
Una relliscada d'un dirigent de la branca juvenil del PP de Mataró ha aixecat polseguera. La relliscada, per més que amagada corre-cuita, és greu, absolutament impròpia i plena de trets autoritaris, racistes i masclistes que abonen aquella caricatura del PP que tant els costa d'emmascarar, i també les sospites que els falsos rumors sobre la immigració i els socialistes provenen d'aquest partit. I que el discurs radical penetra fortament a les seves bases. Bé, són sospites...
:
A l'altra banda del mirall, aquesta gana radical necessita de menjar radical. Per això tot el dia intenten relacionar una pressumpta connivència amb els radicals amb els seus adversaris polítics. Cada dos per tres, em toca respondre al Ple preguntes sobre l'actuació policial en un determinat acte de grups radicals, i sempre he de repetir el mateix sobre l'escrupulós respecte a la Llei i la contundència de les actuacions de l'Ajuntament al respecte. Al jutjat ho saben (i ells també, però tant és, una mentida repetida mil vegades acaba esdevenint realitat, no?). Per això, crec que uns es necessiten als altres, alimentant els extrems que els fan viure. I no, no es mosseguen la llengua!
:
Vetllada blocaire
:
Ho han explicat molt bé els altres, però jo destacaria el ventet i la vista fantàstica que hi havia a Can Xalant, dilluns, mentre parlàvem dels fenomen bloc davant la mirada altiva de la Laia l'Arquera més imponent que mai. I un circ anant-se'n. I un temple de culte al cos amb les seves ofrenes de suor i muscle, llunyanes. I un verd verdíssim. I el mar enviant senyals de calma. I un polígon descansant. Dins una cabana budista. També em quedo amb les ganes de fer un blog&beer (ara es diu així) amb blocaires un vespre d'aquest estiu, potser allà mateix. O alguna experiència relacionada amb la creació artística i l'activitat blocaire. I amb la idea que tots anem provant, a les palpentes, de comunicar-nos amb ves-a-saber-qui a través d'aquestes finestres... Foto: J.S.:
