:
Al migdia coneixíem els noms dels tres consellers que substituïran els sis cessants. Per fi, un Govern del sí, dèiem. Les tres persones nomenades pel President són d'una contrastada solvència i, en general, l'Executiu guanya i reforça el seu perfil inequívoc pel sí a l'Estatut. Un Govern que no es confon de bàndol, especialment quan al front hi té una banda de zaplanes, acebes i aznars disposats com sigui a fer-lo fracassar.:
D'ells vull centrar-me en Joan Manel del Pozo, a qui vaig conèixer fa molts anys, quan ell era diputat i el vam anar a buscar per alguns temes que aleshores despuntaven, primer, d'objecció de consciència i, després, per la primera llei d'estrangeria. va tornar, després, a la Universitat i, des de fa un temps, combina la seva activitat docent amb la primera tinença d'Alcaldia de Girona. Del Pozo és nascut a La Roda de Andalucía, un poble amb el qual hem anat forjant llaços d'amistat gràcies a un grup de mataronins que hi provenen. No cal dir que ells, i el seu Alcalde d'origen, avui estaven pletòrics.
:
Mataró ja es mobilitza pel sí
:
:
I el PSC no pararà fins assolir el màxim nombre de vots a favor del text que atorga més autogovern que mai al nostre país. Ahir, aprofitant l'acte que celebrava el segon aniversari dels governs socialistes (i de l'accés de Baron a l'Alcaldia), vam posar èmfasi en l'objectiu que ara ens ocupa de forma preferent: que el sí guanyi el no. Que la Catalunya de l'autogovern i dels drets socials guanyi a l'anticatalanisme visceral que han orquestrat els sectors més conservadors durant aquest bienni. Avui ho recull ja capgros.com. Va ser un acte magnífic, ple de gom a gom, amb la gent molt motivada i amb ganes de gresca. Es nota que hem posat el turbo pel sí. (Fotos: Q. Melero)
:
:
Comadira a Sala Cabañes
:
Ahir a la nit, de pet de l'acte, vaig assistir a la primera representació de les pces Neva i La vida perdurable, de Narcís Comadira, a la Sala Cabañes de Mataró, no al teatre sinó en una saleta molt petita, on només hi cabíem 30 persones. Jo havia llegit el llibre fa anys (sí, sóc una rara avis que llegeix teatre, ves) però no he pogut veure-la mai representada i em vaig capficar en aconseguir una entrada així que vaig veure que l'anunciaven. Alguns recordareu el fragment que vaig publicar fa uns mesos . Jo recordo els comenatris elogiosos. No cal dir que les recomano vivament. Són una aproximació crítica a les frustracions personals, a la sexualitat i l'amor, a les convencions, a la necessitat del perdó... des de la perspectiva d'una trobada al voltant d'una taula. I que l'experiència de fer-ho en un espai minúscul, "sentint la respiració dels actors" com deia Carles Maicas, el director, també és molt recomanable. Només queden 3 sessions i em temo que ben poques entrades. Ja podeu trucar. Ah, entre les dues peces hi ha una agradable sorpresa.:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada