dimarts, de juliol 25, 2006

Candidat Montilla

El propi president Pujol ha reconegut avui que la candidatura de José Montilla és un èxit de Catalunya, i té raó. De la Catalunya que hem fet entre tots, també el propi Montilla des de Cornellà, per exemple, o des del Ministeri d'Indústria més sensible als interessos de Catalunya com ha estat sota la seva titularitat. El periodista Manuel Cuyàs venia a dir això mateix a l'interessantíssim article que va publicar dissabte passat a El Punt, en el que, crec, Cuyàs intenta transmetre, d'una banda, la normalitat del fet que José Montilla sigui candidat a la Presidència de la generalitat co, d'una altra, la novetat que significa segurament per molts aquesta normalitat. I posa el dit a la llaga del missatge equívoc dels nacionalistes, especialment dels que han descobert que ho són, com diu Iceta, quan van rebre la primera nòmina pública, quan diuen que no diuen el que diuen sobre el seu origen, per exemple. O amaguen les seves vinculacions (o els seus "sucursalismes" per dir-ho en l'idioma que parlen) amb l'Espanya que diuen denostar i, especialment, amb els interessos que tan catalanament amaguen. (Foto: Albert Olivé - Efe)
:
Cuyàs fa una anàlisi molt pertinent. Copsa també la idea, per exemple, que l'agenda política del moment precisa solucions concretes a problemes concrets i ben reals, lluny del relat mític al que estàvem convocats cada quatre anys. I també el fet que, finalment, si realment som una nació, cal que ens comportem com a tal. Que tots els catalans ens posem en marxa i que ens comportem com un país modern. En destaco un paràgraf paradigmàtic:
La pregunta que molta gent es fa diu: «és catalanista, Montilla?» Ell, l'interessat, diu que sí. No se n'ha de dubtar. Sobretot perquè, ho digui o no digui, ho ha demostrat. Hi ha gent que tot el dia proclama de viva veu el seu catalanisme, el seu nacionalisme. Grans, estimulants i necessàries paraules. Ara bé: n'hi ha gaires, entre aquests que parlen, que hagin construït o reconstruït una ciutat? I no una ciutat qualsevol. Una ciutat catalana que ocupa un espai molt important en el país i acull un tant per cert apreciable de la seva població. Si jo me n'anés a Andalusia i arribés a ser alcalde d'una ciutat d'aquella terra i després de dedicar anys a aquesta ciutat i a la seva gent i a l'enriquiment general algú em digués que no sóc un bon andalusista, jo m'ofendria molt, i vostès també si es trobessin en el meu lloc.
En fi. Que Pujol i Duran Lleida (o Cuyàs) parlin urgentment amb Artur Mas (Arturo, fa només 6 anys).
:

Cap comentari: