diumenge, de maig 10, 2009

Perdona'm, salva'm, t'ho agraeixo

Al darrer número de la revista Compartir, editada per la Fundació Espriu, hi ha un magnífic poema de la jove poetessa russa Xenia Dyakonova, que viu a Barcelona, i que m'ha semblat d'una senzillesa i bellesa extraordinària per explicar en breus paraules què és una pregària, quin és l'estat obert de l'ànim(a) cap el món i l'esdevenidor. La fe com a base però el futur com a promesa, la repetició -tan present en les pregàries-, la recitació, fer-les present a la vida quotidiana, les sensacions que acompanyen... tot hi queda molt ben recollit.

:

M’he inventat una oració:
perdona’m, salva’m, t’ho agraeixo.
Sense saber-ne la raó
contínuament la repeteixo.

Quatre paraules valen més
que la promesa d’un reialme.
Quan prenc la vida de través
em fan recuperar la calma.

A casa, al metro i al carrer
em persegueixen i m’apressen.
Un dia amb elles pujaré
a veure aquell a qui s’adrecen.

Tinc el destí al meu davant,
i al meu darrere distingeixo
la fe que em diu xiuxiuejant:
perdona’m, salva’m, t’ho agraeixo.
:

Xenia Dyakonova: Kanikuly. Gelikon-Plius, Sant Petersburg, 2007.
:
Publica un comentari a l'entrada