diumenge, maig 03, 2009

3 de maig

:
I avui a segona obra, també de Goya, amb nom de dia. El tres de mayo de 1808 en Madrid o Los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío, també al Prado, és més coneguda que la d'ahir. El focus de llum que, subjectivament, només serveix a la figura central, una mena de crucificat sense creu, tocat amb una pulcra camisa tractada amb la delicadesa dels blancs barrocs, esdevé el centre de la nova violència moderna. La de les armes, aquí tan a prop, la del poder, conta l'individu, el nou heroi de la Il·lustració ençà, ben aviat mort, ben aviat perplex. Com en el quadre d'ahir, la ciutat, fosca, reial, assisteix de testimoni al vessament de sang dels seus súbdits traslladats al seu nou paper d'individus.
:
Fa uns mesos vaig passar pel Prado per veure de nou alguns d'aquests quadres. En aquest vaig fixar-me especialment en ls traços de la sang escampada al costat dels cossos morts. Allà hi ha expressionisme abstracte, per la qual cosa penso que, de nou, és des dels marges on sorgeix tota modernitat artística.
:
Publica un comentari a l'entrada