dimecres, d’octubre 16, 2013

La vida autèntica per tothom

Pere Lluís Font i Francesc Torralba en una imatge recent (Fradmenta Ed.)

A principis de 2008, la Fundació Joan Maragall va organitzar un cicle sota el títol Repensar 8 conceptes clau de la moral que, un parell d'anys més tard, va publicar-se en forma de llibre (Ed. Cruïlla / FJM, Barcelona, 2012) i que jo m'he llegit fa poc. El volum, coordinat per Pere Lluís Font, inclou aportacions de Josep M. Esquirol (sobre la naturalesa), Antoni Gomis (sobre el pecat), Gaspar Mora (sobre la moral mateixa i una altra sobre el plaer), Antoni Nello (sobre la consciència), Begoña Román (sobre la idea de persona) i Francesc Torralba (amb dues aportacions, un sobre el concepte de vida i l'altre sobre el sentit). 

A parer meu aquest llibre és recomanable, almenys, per dues raons. La primera, per la gran categoria intel·lectual de les persones a les que se'ls va demanar que presentessin una ponència, amb capacitat crítica, oberta, amplis coneixements i vivint a la frontera entre el món laic i el món religiós (de fet, a la frontera és on hauríem de ser tots). La segona, perquè la moral és, sens dubte, el centre de tota proposta religiosa (o similar), la clau de volta de tot projecte, la "prova del cotó", la capacitat de viure en la pròpia carn la joia que diem que hi ha al darrere del que creiem.

Com diu Gaspar Mora al seu capítol, podríem caure en l'error, per exemple "de promoure el diàleg interreligiós però ignorar la seva dimensió ètica, quedar-nos només en trobades religioses de pregària i d'intercanvis místics i prescindir de temes com la justícia al món, la pau, la sexualitat, els drets humans o la vida humana" (p. 15). No és gratuït aquest comentari. Resumint i caricaturitzant, diguem que vivim (o potser hem viscut) els dos excessos possibles a l'Església d'avui, almenys a Catalunya. Un, el que assenyala Mora, és a dir,el tractament del fet religiós com un compendi de particularitats i rituals més aviat poc comprensibles (entre els que hi ha els preceptes morals), alentat des de dins de les religions per aquells que s'hi senten molt còmodes, molt protegits, als murs dels temples i dels dogmes. L'altre, potser a vegades poc assenyalat, el que cau en l'hiperactivisme, el que dóna sense saber massa què dóna, o que s'esplaia parlant de tot menys del sentit més profund.

Coneixent això, però, la principal aportació de les religions al món és la seva dimensió moral. També en això hi ha reticències. Dels que pensen, per exemple, que la moral és cosa de cadascú i "ningú la pot imposar als altres", i molt menys les religions, criticant a continuació les conductes morals d'un reguitzell de bisbes que, tot sigui dit, s'hi posen a tiro. I, a l'altre cantó, dels que ignoren que la llei i la moral, tot i que tractin els mateixos temes, són dues coses molt diferents. El papa Francesc va assenyalar fa poc ben bé la diferència quan, parlant dels casos de corrupció que afecten l'Església, afirmà que "cal perdonar els pecats, però no els delictes".

El llibre, doncs, reflexiona sobre els valors del temps que vivim i de la seva relació crítica amb els que proposa l'Evangeli, a tenor, també, de les teories modernes sobre moral i dels avenços assolits fins el dia d'avui en tots els àmbits. No són sermons, doncs, sinó aproximacions als temes de debat que haurien de presidir la nostra vida pública i que, o bé no se'n parla massa, o bé se'n parla amb excessiu dogmatisme. Sí, debat públic i no només entre cristians. Una cosa és no imposar res i l'altra no poder ni parlar. "La preocupació de la moral cristiana en el reconeixement del pecat", diu per exemple Antoni Gomis, "tendeix a no parlar mai del refús de Déu sense cercar en quins aspectes això és simultàniament un atemptat contra l'home" (p. 55).

Per últim, destacaria el fet que, precisament perquè la moral no és llei, els autors tenen molt clar que el destí final de tota proposta és la felicitat humana i no pas el seu sotmetiment a unes normes incomprensibles o la competència amb els valors laics, o de qualsevol altra religió. "El missatge de Jesús", diu Pere Lluís Font  "no es presenta enlloc com a promoció d'una doctrina més perfecta o d'un plus pel damunt del sentit comú humà, sinó que les paraules de Jesús tenen sempre el to de l'anunci del que és la vida autèntica per tothom".
Publica un comentari a l'entrada