dissabte, d’octubre 18, 2014

Sento bufar els vents gelats del món



Sóc en Prytherch. Perdona'm.
Ignoro de què parles: els teus pensaments
flueixen massa ràpids per a mi,
no puc entretenir-m'hi per les ribes
ni pescar en el seu ràpid torrent amb dits grollers.
Estic sol, exposat als propis camps
sense cap lloc on escapar de l'agudesa dels teus ulls.
Jo, que ara fa un moment clapotejava entre l'herba lluent,
amb la vella masia, tèbia com un jaç, tan a prop meu,
sento bufar els vents gelats del món. L'apedeçat portal
que tu vas deixar obert no tornarà a tancar-se mai.

R. S. Thomas, "Invasió a la masia", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 49; trad. Anna Crowe / Joan Margarit)
Publica un comentari a l'entrada