dimecres, de novembre 26, 2014

La masculinització dels súpers



La meva vida privada, per raons que ara no vénen al cas, fa us quants anys que va fer un canvi important. Dues de les conseqüències d'aquell canvi són que vaig descobrir que m'agrada cuinar, una, i que vaig assumir un inèdit (en mi) rol actiu en la compra al mercat o al súper, dues. De la primera cosa no en diré gaire bé res, em queda molt per aprendre i encara estic en la fase de descobriment i sorpresa, per plaer o sofriment dels que ho han d'aguantar. De la segona cosa vull fer notar un dels canvis més importants que he copsat durant aquest període i que resumeixo amb el lema "la masculinització dels súpers".

Primer, però, diré encara algunes coses més. Els mercats (els tradicionals i els súpers, de diferent tamany) són una fantàstica mostra de la nostra societat. Parar oïdes a les cues és un exercici demoscòpic impagabe, per exemple. Fixar-se en els moviments dels clients et diu també molt sobre la presa de deicisions, com saben bé els responsables de màrqueting dels centres. La forma de vestir, l'ús del llenguatge, el tracte amb els "acompanyants" (parelles o fills), la "conducció" dels carros o la gestió de les tandes aporta valuosíssima informació sobre el civisme i les relacions i expressions humanes. La relació entre les tàctiques de venda i la reacció de la gent diu també molt sobre els límits reals a la llibertat que tots creiem que tenim. A més, els més imaginatius poden construir històries sobre les ocupacions, la vida privada o les capacitats dels centenars, milers de persones que s'hi passegen.

En aquest sentit, al Museu Picasso hi ha uns apunts que l'artista feia al natural, de ben jove, als carrers de Barcelona, que quan els vaig veure per primer cop em van interessar molt. Picasso aniria avui als súpers perquè hi ha un material boníssim.

Bé, doncs un dels canvis qe he vist en aquest paisatge té a veure amb la preeminència masculina entre la clientela que, no fa pas gaire, jo la veia exclusivament femenina. A la cua del peix d'un súper al que anava abans, recordo que jo era l'únic noi. Maldestre (confonia els peixos, ignorava les magnituds i els costums, etc...), les senyores em miraven amb una commiseració entranyable. L'altre dia, a la secció de fruita i verdura del súper on més vaig ara, vaig aixecar el cap i  vaig veure que de la dotzena o vintena de persones que érem no hi havia cap dona, per exemple. Fins i tot dues parelles que compraven juntes eren de nois gais, pel que vaig deduir.

Ignoro quins canvis de fons, si és que la meva percepció és certa, hi ha al darrere. M'agradaria pensar que les feines domèstiques s'han distribuït millor i seria una molt bona notícia. Les causes no les sé. De les conseqüències, però, n'apunto una que m'interessa (i que no sé si sabré explicar prou bé). Consisteix en què la "mentalitat de súper" (control de preus i marques, semi-eliminació de la prescripció, competència a la menuda, "mercantilització" universal...) s'està estenent al conjunt de la societat lluny del segment tradicional. Això té coses bones, esclar, i potser també conseqüències imprevisibles quant al comportament mental a l'hora de fer altres eleccions vitals. Eleccions que, com les galetes, hauran de competir amb més esforç si volen treure el nas. Metafòricament, els llibres hauran de fer més esforç per distingir-se, per exemple, del paper de wàter. 
Publica un comentari a l'entrada