diumenge, de febrer 01, 2015

Les punyetes d'en Vidal

Això de la independència dóna per molt al mechandising: Els basars xinesos t'ofereixen fundes de mòbil amb l'estelada, a les botigues de turistes n'hi ha a xancletes, roba interior i tota mena de gadgets. I al sex-shop, preservatius. Fins que es torni a posar de moda Bob Esponja. Fins i tot un jutge amb hores lliures (així va la justícia) es juga la seva carrera (al nostre país, sàviament, els jutges i els militars no poden fer activitat política) elaborant un simulacre de Constitució per a la imminent República Catalana, obviant que, si fos el cas remot de poder-se constituir, bé hi hauria d'haver un procés constituent com ha passat a totes les democràcies del món... Ja em va semblar, fa uns dies, una fricada monumental, però ahir, quan es va fer públic el document perpetrat amb les punyetes del senyor jutge, m'ho va certificar del tot.

Posem un exemple. Com assenyala avui CatalunyaReligió.cat, l'article 13.2 d'aquest text prescriu que "L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics". I es queda tan panxo. El mateix article adverteix que, de posar en marxa unmecanisme com aquest a una llei fonamental, significaria rompre, de facto, els acords de la Santa Seu amb l'Estat. M'atreveixo a dir que trencaria moltes coses més. A veure  ¿S'ha acabat subvencionar Caritas? ¿O qualsvol orde o entitat religiosa que arriba on mai no arribarà l'administració en la cura dels més desvalguts? ¿O donar suport econòmic a un grup d'esplai d'una parròquia que pot contribuir a la cohesió social d'un barri? ¿Els temples de propietat de l'Església no poden rebre ajuts ni quan són patrimoni cultural? ¿Les escoles cristianes han de ser només pels que se les poden pagar i han de fugir del concert que les inclou a una única xarxa pública? ¿El "nou país" està diposat, doncs, a doblar el nombre de places escolars públiques? ¿Les processons s'hauran de fer per la vorera i sense suport policial perquè costa diners públics? Bé, en cas que un dia el poble de Catalunya tingués aquest text com a llei fonamental, tot això seria inconstitucional. I un jutge com el senyor Vidal estaria contentíssim de fer-ne el seguiment.

Espero, sincerament, que com que això de la independència fa pinta de no arribar mai, aquest paper no deixi de ser una simple anècdota. Ara bé, crec que aquesta ancdota revela un parell o tres de consclusions un pèl inquietants.

La primera, com és obvi, és que relaciona tot el que és religiós a un problema. I, a més, un problema privat. Obviant que les persones tenim una dimensió religiosa que, com la lúdica, la intel·lectual, la sexual o la política, ens configuren com a tals. El dret a desenvolupar-la i, fins i tot, el suport per fer-ho en una societat democràtica i laica, és aquell que determina si el centre dle país són les persones o una altra cosa. ¿Deixarem de dedicar fons públics -hores d'emissió a les televisions públiques o recursos de seguretat- al Barça perquè ser-ne i gaudir-ne és una cosa individual? ¿O perquè alguns ho fan servir per actuar violentament? Doncs a veure per què coi s'ha d'excloure la dimensió religiosa d'aquest suport. 

La segona té a veure amb la naturalesa del famós "procés". Evidentment, la independència é sun projecte il·lusionador, que fa gràcia i que, quan te l'expliquen dius "on cal firmar?". Tot són flors i violes al paradís. Però hem comprovat que, a l'hora de concretar-ho, surt una "nosa" en la que no comptàvem: la política. Efectivament, a l'hora de concretar-se, el paradisíac "procés" es troba amb la realitat que ignorava i que pretén despatxar a base de tòpics. ¿L'exèrcit i l'església? Go home. El món és complex i això és el que fa nosa a les ideologies planes. Bé, això sí que ho cuiden: amb el capital no s'hi posen.

I l'última és: ¿què coi pinten els "cristians per la independència" que es deixen marcar aquests gols?
___________________
Article publicat a CatalunyaReligió.cat
Publica un comentari a l'entrada