dissabte, de març 07, 2015

Els ecos



                                    De jove, jo
et vaig pronunciar. Més vell
encara ho faig, però menys sovint,
abocant-me per sobre d'una immensa
profunditat, deixant anar el teu nom
i esperant a algun lloc
entre la fe i el dubte
que ressonin els ecos de la seva arribada.

R. S. Thomas, fragment del poema "Espera", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 139; trad. Anna Crowe / Joan Margarit).
Il·lustració: "Eco", d'Alexandre Cabanell (1874)
Publica un comentari a l'entrada