dimecres, d’abril 29, 2015

La gasolina al foc de la immigració


Durant la segona legislatura del Govern Aznar, amb majoria absoluta i amb el recolzament de CiU, la immigració irregular va multiplicar-se per tres. Part del "miracle espanyol" del que ens vam despertar uns anys més tard es basa en l'explotació de mà d'obra barata provinent del nord d'Àfrica. Des del primer moment, però, el PP utilitzava com a arma electoral el suposat tracte discriminatori positiu cap els immigrants que feien els governs d'esquerres. En una ciutat com Mataró, afectada profundament per aquesta immigració, aquest argument quallà políticament el 2011 en els tres regidors del partit ultradretà PxC. I la pèrdua de l'alcaldia de mans del PSC a CiU.

No estem, doncs, davant un fenomen políticament inocu. La meva posició en tant que primer secetari dels socialistes (i primer tinent d'alcalde), aleshores, es resumeix molt bé en un escrit que vaig fer poc abans de les esmentades eleccions. Tot i així, és obvi que la nostra posició no tenia tanta força (o credibilitat) que les indignes acusacions de l'extrema dreta, avalades pel rau-rau del PP i de tanta gent. Hi pot haver factors que hi contribuissin, no ho nego i, algun error, sens dubte. Però en cap cas es tracta de polítiques discriminatòries, de les quals mai ningú n'ha pogut donar proves.

Tot això ve al cas perquè, a falta d'altres propostes sobre la taula, ressona amb força el discurs anti-immigració en què el PP -en hores baixes- centra el seu discurs de campanya, reprenent el rau-rau que ja fa anys que repeteixen. Si mirem de gratar una mica, sembla que tot queda en no-res. Acusen el govern actual i l'anterior de "bonista" i demanen controlar més les activitats, especialment les "mesquites encobertes". 

Crec, sincerament, que el debat sobre aquest tema s'ha de fer en el terreny de la política, no el de la "moral". Certament, l'embolcall ens recorda massa la xenofòbia i el racisme com per passar-lo de llarg, dues màcules que van enviar milions de persones a les càmeres de gas no fa pas tant de temps. Però no ens en sortirem, em temo, si ens limitem a denunciar la baixesa moral dels adversaris. La pregunta política és: ¿cal incrementar el control de les activitats i les "mesquites encobertes" per rebaixar els efectes negatius que la immigració té sobre la nostra comunitat? Jo, que ni sóc racista ni combrego amb el PP, per exemple, crec que sí que s'ha de fer. Sóc dels que pensa que el racisme creix, sobretot, si l'alternativa que té és buida i poc resolutiva. És feina dels que pensem el contrari deixar-nos de superioritats morals i omplir-nos de raons pràctiques.

Efectivament. El control de les activitats (horaris, sorolls, fums, neteja, permisos...) posa ordre i rebaixa el relaxament sobre el qual, immigrants o no, es basen molts dels problemes de convivència als carrers dels nostres barris. I no cal ser massa expert en gihadisme per entendre la importància de perseguir els centres de culte sense control, que per alguna cosa l'eviten. D'acord, però ¿no es fa, això? ¿realment el problema és que tenim un govern "bonista"?

Ara no ho sé, confio que no, esclar. Però, modestament, he de dir que mentre vaig ser responsable de seguretat ciutadana a Mataró (exactament com el meu predecessor i el meu successor) ho vam tenir claríssim. Entre Joan Antoni Baron (que em va precedir) i jo vam tancar més de 170 tallers tèxtils regentats per xinesos, alguns dels quals vivien en condicions infrahumanes. Ell i jo vam tancar establiments, arriscant-nos perillosament davant els jutges, inclosos establiments regentats per immigrants i sempre per la comissió de delictes flagrants. Vam limitar horaris de bars i locutoris. Vam aprovar una ordenança de civisme, el règim sancionador de la qual, al PP, li semblava "excessiu" (això sí que és "bonisme"). En temps de l'alcalde Manuel Mas, vam acordad amb la comunitat musulmana que no s'obriria cap nova mesquita als barris fins que aquest no fos motiu de distorsió (ara he vist que el PP també hi està en contra, de les mesquites als polígons: ¿no sap que l'única alternativa serà que tornin als barris i que la llei els empara?). Tot això, i sense cap suport del govern d'Aznar, ho vam fer empesos per un prurit que anava més enllà de la qüestió electoral, òbviament. Perquè hi havia, i hi ha, malestar. A la llarga, esclar, haurà de desaparèixer i hem de fer tot el que calgui amb aquest objectiu. Però mentre dura la mala llet pots fer dues coses: o arremangar-te (i arriscar-te a perdre les eleccions) o posar gasolina al foc.
Publica un comentari a l'entrada