L'acte rodó, 2ª part | Retallades

Aquest és el vídeo de resum de l'acte que us parlava ahir en aquest bloc.

No a les retallades en Salut

El Ple municipal celebrat la setmana passada va acordar una resolució amb tots els vots favorables excepte els de CiU en el que es manifesta en contra de les retallades previstes pel Govern de la Generalitat a l'àmbit de la salut. Aquí la teniu. Paral·lelament, els alcaldes de les principals ciutats de Catalunya governades pel PSC presentaven un manifest en aquest mateix sentit.

Al Ple, en tant que portaveu socialista, vaig advertir que, amb l'excusa de les retallades, el Govern d'Artur Mas pretén desmuntar el Sistema Públic de Salut i promoure que les persones amb rendes mitjanes passin a engruixir la sanitat privada, en veure notablement afectats els serveis sanitaris. Vaig posar d'exemple la pròpia administraciío municipal de Mataró: hem retallat un 30% el pressupost corrent sense afectar cap dels serveis bàsics que presta el municipi.

Què va fer Joan Mora, el portaveu de la coalició conservadora a Mataró? Primer, presentar una proposta alternativa poc abans de començar el Ple que intentava aigualir l'anterior. Com sempre, va darrere de les coses quan aquestes ja estan fetes (llegeixi's Corte Inglés o TecnoCampus). Segon, posar el retrovisor: tot és culpa del Govern anterior. Caram, just quan dèiem que la sanitat catalana ha fet els deures (és de les més rendibles per habitant). Tercer, el de sempre: tot és culpa de l'Estat. Li  vam dir que el PSC serà al costat del Gover de Catalunya per reclamar el finançament que li toca, que no en tingui cap dubte. però que també serem al costa dels catalans que no poden pagar-se mútues, no volen engruixir les llistes d'espera i estan orgullosos dels serveis sanitaris públics del país. Ara ja veig que en cas de governar Mora, fent majoria amb els de Garcia Albiol, sí es retallarien els serveis bàsics. Les seves excuses serveixen per tot.

Govern sense Educació

Quan no saps què fer amb les coses, canvia-li el nom, diuen. El primer que ha fet el nou Govern de la Generalitat en matèria educativa ha estat canviar el nom del departament. Enlloc de ser el d'Educació serà el d'Ensenyament. Vinga, a canviar rètols de totes les escoles i centres oficials, la papereria, les targes, etc... perquè, m'imagino, el canvi deu valer la pena... O no? De fet, ningú no l'ha explicat. Sí he sentit els crítics: creuen que s'aposta més per un model de transferència de dades i coneixements que no per una voluntat decidida d'educar les persones. No sé, però alguna cosa important deu amagar que s'hagi hagut de fer aquest canvi amb l'enrenou que suposa. Que ens expliquin per què aquest Govern ha perdut l'Educació...

És clar que no han estat els únics canvis, de moment. En un país on -tothom ho diu- el seu futur depèn en molt bona part d'incrementar el nivell educatiu i cultural dels seus membres, les primeres passes del Govern Mas han estat en coses tan substancials com si s'ha de fer setmana blanca o no (important, però no pels objectius educatius, crec), o enverinant-la. Encara no sabem, però, quins plans té aquest Govern realment en matèria educativa (o “ensenyantiva”). O, en plena etapa de reducció aparent d'alts càrrecs, duplicar les direccions generals que es relacionen amb el món escolar: en una finestreta les concertades, en l'altra les públics. Adéu sistema públic amb múltiple titularitat. Adéu igualtat d'oportunitats... O no; a veure si això també ens ho explica la nova consellera Sense Educació però Amb Ensenyament. Això sí que ens ha quedat clar.

Govern de pinyol

Certament, del que portem des de l'elecció d'Artur Mas com a President de la Generalitat, sembla que el nou executiu ha estat més centrat en la seva pròpia composició que no pas en atendre les primeres decisions importants. Composició que, contra el que es diu, mostra la cara més sectària de la formació nacionalista. El propi President de la Generalitat, per exemple, acapara més alts càrrecs que cap altre i, precisament, tots del nucli dur de l'entorn de Mas, els més 'sobiranista' i radical, al que cal sumar el perfil notòriament polític dels delegats territorials. Res d'obertura. L'elecció d'Oriol Pujol, d'altra banda, com a nou home fort de CDC, va en aquesta mateixa direcció. Per cert, aquesta i altres coses vaig dir a la tertúlia mensual de Mataró Ràdio [aquí], a la que vaig tenir l'honor d'assistir en representació del PSC.

En aquest mateix sentit, us recomano l'article del pofessor Jordi Matas [aquí] que aquesta setmana publicava El País sobre el cúmul d'errors que, segons ell, suma el nou Govern d'Artur Mas. Per exemple, el fet que "reconocer y aplicar como criterio habitual de distribución de altos cargos departamentales que en consejerías lideradas por Convergència haya personas vinculadas a Unió y viceversa significa convertir la lottizzazione entre CDC y UDC en un fomento de la marginalidad y del espionaje político intradepartamentales".

Nou Govern amb Faust al fons

Algunes pinzellades per saludar el nou Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas. El primer que cal dir, crec, és que hauríem de defugir d'apriorismes. S'han donat casos de grans expectatives frustrades i brillants consellers que apareixien de secundaris, en el passat. Tant dels que anunciaven "el govern dels millors" i han fet el que han pogut com pels que ja abans que prengués possessió s'aventuraven a dir pestes d'alguns dels seus membres. S'imposa, especialment pels que ens sentim oposició, la lleialtat al Govern del país, el desig sincer que tingui sort i la mà estesa per treballar en aspectes rellevants. Perquè, recordem-ho, aquest Govern no té majoria i haurà de pactar totes i cadascuna de les iniciatives parlamentàries que impulsi.

Llums i ombres

Hi ha aspectes positius d'aquest Govern: és bo que algú amb experiència municipal i un tarannà dialogant com en Lluís Recoder substitueixi Nadal a Política Territorial, per exemple. O que l'experiència i el rigor de Mas-Colell es posin al servei de l'Economia i les universitats (malgrat s'hagi incomplert, ja va la segona, la promesa de crear un departament propi). I parlo de dos dels àmbits amb els quals els mataronins ens haurem de veure per seguir treballant colze a colze. Voldria pensar que aquest serà també una de les línies de treball, malgrat que no hagi estat citada: la de la col·laboració institucional, no tan sols amb els business.

N'hi ha d'altres que preocupen. Una imatge d'obertura que amaga el control directe de l'aparell de CDC del nucli central de la Presidència i de competències sensibles. Una voluntat d'amplitud que ignora la diversitat del país (es veu que no hi ha gaires dones ni tarragonins entre entre 'els millors'). Uns segons o tercers nivells de l'administració que seran claus, i del que no es parla, per exemple, per conèixer l'abast real de la reducció de càrrecs o per veure fins on arriba el 'repartiment' entre CDC i UDC. Malgrat que es digui que és un govern 'més enllà dels partits', aquest darrer aspecte es reduïrà molt més ençà. Preocupen, però, com dic, confio de veres que es vagin resolent positivament i es posi a treballar de seguida.

Mascarello i Faust

Per últim, també crec que s'ha de respectar la decisió personal de Ferran Mascarell, a qui aprecio, de formar part d'aquest Govern, presidit pel rival electoral que que ha estat el seu partit fins fa unes hores. La gent té dret a sortir d'un projecte polític amb la mateixa llibertat que hi va entrar. I, encara que els sentiments dels meus companys sigui el que és -com el meu, no sóc de pedra-, crec que ens hauríem de contenir i esperar a veure com ho fa Mascarell, que Joan de Sagarra anomena Mascarello per la seva diem-ne florentina manera d'actuar. Aquests dies n'hem vist mostres.

Dit això, un parell de coses. La primera, que el PSC farà oposició al Govern, també a Mascarell; un Govern que no és un regne de taifes sinó que actua col·legiadament i que procurarà tirar endavant el programa de CiU, suposo. La nostra oposició defensarà el del PSC i, ves per on, tampoc en Cultura, els dos programes no són els mateixos. A veure com s'ho fan.

La segona, que per mi el pitjor d'aquesta situació té a veure amb la manera com s'entén, avui en dia, això del compromís. Ja no ens sorprèn en aquesta època del 'jo hipertròfic' alguns entenguin el compromís com quelcom purament instrumental al servei d'un mateix (de les idees d'un mateix, també). A les entitats, a les parròquies, a les famílies, a les feines i -com no- als partits, preval a vegades (més quan més prime time gastes) avui la idea postmoderna que no hi ha d'haver sacrificis (en les idees d'un mateix, per exemple) que justifiquin un major consens o una millor feina pel projecte que compartim. Fent que això de compartir, és a dir, anar amb altres, cada vegades amb més, prevalgui sobre el teu ideal del món o de la botiga que tens al càrrec. Com Faust, ignorem que el desig, l'ideal, conviu amb altres condicionants. El pitjor, doncs, seria que Faust, la liquidesa del compromís, fos avui qui dirigís la Cultura de Catalunya, aspecte clau per un país, com diu Mascarell. Això, i que ningú ho digui, que ningú apel·li als 'valors forts', és el que m'espanta més.

Foto: David Casals

Quintà adverteix sobre Madí

Us recomano l'article que publica avui el Diari de Girona [aquí] en les que el veterà periodista Alfons Quintà desvela quins podrien ser els propòsits del noble pas de David Madí, cap de campanya de les tres darreres d'Artur Mas i que plegà del darrer Govern de CiU per haver manipulat enquestes, a l'empresa privada, com ha anunciat el mateix dia que se sabia que el secretari de finances de CDC, implicat en el cas Palau, també sortia de l'executiva del partit. Passos, passos, passos al Mas Duran.

Quintà, home informadíssim i que ha treballat tant per la Generalitat de CiU com pel grup Godó (vegeu biografia) destapa l'enfrontament que han viscut la Corporació Catalana de RTV sota el Govern d'esquerres i el grup Godó i, davant, d'això, un ambiciós pla del nou executiu de Mas pel control dels mitjans públics i per la constuitució d'un gran grup informatiu amb la participació d'una manera o altra del grup editor de La Vanguardia, diari que ha estat especialment crític amb el Govern Montilla. I és aquí on situa el paper de Madí gallinablanca els propers mesos. Els propers passos del Mas Duran.

Se senten passos al Mas Duran

Una de les coses positives del debat post-electoral és que es parla més del PSC que de CiU. Hi ha molta lectura interessada, alguna molt interessada en rompre en "dues ànimes" l'insrument més eficaç perquè a Catalunya no s'hagin constituït dues comunitats homogènies, lectura a la que no hauríem de caure amb la millor de les intencions cap dels que ens apreciem el PSC. Però també hi ha preocupació soncera per refer el projecte del PSC, per fer-lo més útil al poble de Catalunya i per demostrar-ho amb més ganes que mai. Hi ha expectació al país; si la tractem amb compte (no donant pa a les oques i essent nosaltres mateixos els qui elevem el debat), sabrem respondre-hi al Congrés de la propera tardor.

Però això evita que les anàlisis passin per veure quins són els primers passos d'Artur Mas previs a la seva investidura. I n'hi ha de significatius. D'una banda, poques hores més tard de celebrar-se les eleccions, CiU es desdeia del 'concert econòmic' i apostava per un model de finançament 'en la línia del concert'. Hem passat de concert a solo de bandúrria. La vegada que més ràpidament s'ha volatilitzat una promesa electoral. L'única promesa electoral. Encara he de sentir que tots els plumilles convertits en entesos del PSC en digui res.

De l'altra, hem conegut que el candidat a la Presidència dissenya un Govern en funció de si Duran i Lleida, que havia estat conseller de Pujol en un breu temps, acceptava o no tenir-hi un paper. De manera que el lloc de conseller en cap del futur Govern depenia de si l'ocupava el soci democristià o no. També sorprèn la manca de reacció davant un esquema de Govern que és vàlid o no en funció de quins noms l'ocupen. Si fa falta la figura de Conseller en Cap, farà falta tant si Duran n'és el titular com si no, suposo... A menys que els càlculs tàctics que han presidit les relacions entre els dos socis anys enrere tornin ara.

Veurem com evolucionen els següents passos de Mas. Sóc dels que pensa que s'ha de deixar prendre les primeres decisions sense atabalar massa (els duies de gràcia, en diuen), però també crec que cal deixar constància ja des d'ara de quin pot ser l'estil del nou Govern de CiU. Nou? Bé, nou per alguns, per Mas i Duran, no.