:
Dia de les Víctimes d'Accidents de Trànsit
: La sala de control de la policia Local de Mataró. Foto: Lluís Martínez, El Punt.
:
Abans d'ahir, els mitjans es feien ressò de les càmeres que porperament s'instal·laran en un indret de Mataró que ja és (i està cridat a ser-ho més, donat que es preveuen increments importants de trànsit) el centre neuràlgic de la mobilitat local, una rotonda en un lloc que abans era el límit (els Burots) i ara és al bell mig de la ciutat. Per ella hi passen cinc de les sis línies de Mataró Bus i unes quantes de supramunicipals. Les càmeres complementen les que hi ha ara (només de control) amb un dispositiu que sanciona les infraccions que es cometen. Aquestes acostumen a ser lleus, per la qual cosa, i contra el que tots els malpensats de torn han ja proclamat als quatre vents, commutables per un curs alternatiu d'Educació Viària. Són lleus, dic, però no tan lleus els seus efectes, sovint oblidats: cues, retencions, accidents per maniobres dels que s'ho troben de morros, etcètera. I els accidents són un greu problema; els hem anat reduint notablement però ho són.
:
Abans d'ahir, els mitjans es feien ressò de les càmeres que porperament s'instal·laran en un indret de Mataró que ja és (i està cridat a ser-ho més, donat que es preveuen increments importants de trànsit) el centre neuràlgic de la mobilitat local, una rotonda en un lloc que abans era el límit (els Burots) i ara és al bell mig de la ciutat. Per ella hi passen cinc de les sis línies de Mataró Bus i unes quantes de supramunicipals. Les càmeres complementen les que hi ha ara (només de control) amb un dispositiu que sanciona les infraccions que es cometen. Aquestes acostumen a ser lleus, per la qual cosa, i contra el que tots els malpensats de torn han ja proclamat als quatre vents, commutables per un curs alternatiu d'Educació Viària. Són lleus, dic, però no tan lleus els seus efectes, sovint oblidats: cues, retencions, accidents per maniobres dels que s'ho troben de morros, etcètera. I els accidents són un greu problema; els hem anat reduint notablement però ho són.
:
Això és el que vaig intentar explicar ahir, amb algunes dades recents tant d'Espanya com de Mataró, a l'hora de parlar dels primers resultats de la implantació del carnet per punts atenent una ambale invitació de la Delegació de Mataró del Col·legi d'Agents Comercials. Un milió dues-centes mil persones moren cada any en accident de trànist, que ja és la primera causa de mort a la UE entre les persones de 5 a 29 anys. I representa, també a la UE, uns costos directes i indirectes del 2% del seu PIB. El permís per punts, una mesura més, que prima la reparació abans que la sanció econòmica (talment com les sancions de les càmeres de les que us parlava), és un bon fre, atenent a les dades espectaculars a altres països i, de moment, al conjunt del país. També a la ciutat.
:
Per tant, crec que és bo que ens demanem tots plegats menys frivolitat davant el que és una prioritat de la UE i del nostre país, i també de la nostra ciutat. Ho ha previst al Pla de Salut vigent (és la primera) i al Pla de Seguretat que vam aprovar fa un parell d'anys. I els plans són per complir-los.
: L'Estat
:
Portada de Leviathan, de Thomas Hobbes.
:
El problema, ja ho diem els seguidors de les semi-ideologies (com un dia vaig sentir que Obiols qualificava el socialisme democràtic, la democràcia cristiana i el liberalisme), és confiar-ho tot a una sola carta. N'hi va haver uns que proclamaven la conquesta de l'Estat per part de la classe obrera, i segurament va ser l'Estat qui va guanyar, amb tota la seva pitjor cara, amb els seus sucs gàstrics engolint-ho tot fins la caiguda del Mur de Berlín, que va deixar passar l'aire (i alguns constipats). Uns altres pretenen fer de la nació Estat, de manera que, segons diuen, la nació haurà arribat a la seva plenitud i tots els problemes ens seran resolts. Més o menys com allò de la classe obrera, o el poble, ara és la nació. Però l'Estat redemptor, aquest Leviatan massa gras i de tremp adormit, sempre és en el paradigma dels que volen resoldre les coses sense comptar amb la resta de forces, algunes que sumen i d'altres que resten, i que ho volen resoldre tot de seguida com si la panxa de l'Estat amagués la felicitat que són incapaços de viure amb la vida que tenen. Com veiem a l'Est, alguns són els mateixos: abans era el poble, després la Nació, fos el que fos havia de transmutar-se amb Estat i dirigir la vida d'acord amb les seves costures.
El problema, ja ho diem els seguidors de les semi-ideologies (com un dia vaig sentir que Obiols qualificava el socialisme democràtic, la democràcia cristiana i el liberalisme), és confiar-ho tot a una sola carta. N'hi va haver uns que proclamaven la conquesta de l'Estat per part de la classe obrera, i segurament va ser l'Estat qui va guanyar, amb tota la seva pitjor cara, amb els seus sucs gàstrics engolint-ho tot fins la caiguda del Mur de Berlín, que va deixar passar l'aire (i alguns constipats). Uns altres pretenen fer de la nació Estat, de manera que, segons diuen, la nació haurà arribat a la seva plenitud i tots els problemes ens seran resolts. Més o menys com allò de la classe obrera, o el poble, ara és la nació. Però l'Estat redemptor, aquest Leviatan massa gras i de tremp adormit, sempre és en el paradigma dels que volen resoldre les coses sense comptar amb la resta de forces, algunes que sumen i d'altres que resten, i que ho volen resoldre tot de seguida com si la panxa de l'Estat amagués la felicitat que són incapaços de viure amb la vida que tenen. Com veiem a l'Est, alguns són els mateixos: abans era el poble, després la Nació, fos el que fos havia de transmutar-se amb Estat i dirigir la vida d'acord amb les seves costures.
:
No, les coses delicades no es resolen a toc d'Estat. I molt menys a cridar-li que en té la culpa de tot el que no volem o podem resoldre. I confiar-hi com la pedra que ens ho resoldrà tot. o que ens ho justifica tot, és un engany propi de l'altre segle. Descansi en pau.
:
Però...
:
...mentre alguns demanen que actuï, des del seu sofà, de boquilla, ja estigui actuant al carrer, i en sèrio.
:
(Serveixi, per un dia, com a homenatge a Friedman, la setmana de la seva mort).
:
2 comentaris:
FÀCIL PROBLEMA ECONÒMIC A RESOLDRE: Si 50.000 vehicles circulen a diari a la plaça, suposant que aplicant un percentatge del (1 x 50.000) i que un 1 vehicle diari infringir i se li apliques la multa diària de 90 €. ¿¿quant de temps sa amortitza el cost de les 2 cameres quin import es de 38.244 €??
fórmula: 38.244 €/90 € = SOLUCIÓ: 425 DIES només!!!!
Amortització súper - ràpida, s’estan fregant les mans el nostre ajuntament.
VISCA!!!! el nostre recent banc creat a Mataró, GINTRABANK, solucions i usura a la mobilitat!!!
TAE,
Dues coses. Una, si les sancions són de 90 € (com seran pràcticament totes), vol dir que són lleus i, per tant, comutables per un curs alternatiu a la denúncia. Totes.
Dues, m'agradaria que parlessis amb tanta frivolitat davant les víctimes d'accident. Jo, sincerament, no puc.
Publica un comentari a l'entrada