divendres, de novembre 17, 2006

Qüestionari

nom

L'Albert Lladó, de DiariMaresme.com, em va demanar que respongués unes preguntes de la secció "El Qüestionari" del digital. Aquí ho teniu:

Ramon Bassas és regidor de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Mataró i 4t Tinent d'Alcalde. A més és Primer Secretari del PSC de la mateixa ciutat. Aquest home de trenta-set anys, amant de l’art, la política i la filosofia, en especial la de Wittgenstein, sembla un antic grec en els seus gustos i afeccions. La seva “àgora” personal és el seu bloc ramonbassas.blogspot.com, on hi apunta obsessions, sensacions i idees. De fet, és un dels blocs de referència del Maresme i Ramon Bassas és reconegut com un dels impulsors, a la nostra comarca, d’aquesta nova forma de comunicar-se.

  • DM- A què es dedica professionalment?
  • RB - Ara per ara em dedico exclusivament a la meva tasca de regidor a l'Ajuntament de Mataró, on sóc tinent d'alcalde, responsable de l'àrea de Seguretat i portaveu del meu Grup, el Socialista. Tinc estudis de protocol i he treballat d'administratiu. M'agrada escriure i col·laboro en alguns mitjans, de forma amateur.
  • DM -I què li agrada més de la seva feina?
  • RB - La possibilitat d'incidir en la resolució immediata de problemes, que els veus, mentre planifiques el futur a mig i llarg termini, cosa que no saps si veuràs o no. També m'agrada molt la possibilitat de conèixer gent, el món és ple de gent interessantíssima.
  • DM - I menys?
  • RB - Alguns dels fets amb què em trobo quotidianament: agressions, robatoris, vides a la deriva... M'agradaria fer més i no sempre puc.
  • DM - Però la seva afecció, en realitat, és...
  • RB -Escriure o, millor dit, seduir escrivint. També m'agrada tot el que te a veure amb allò visual i simbòlic, especialment el món de l'art. En una altra vida m'agradaria ser pintor, barber, o jardiner; en aquesta no tinc temps.
  • DM- Com a persona, com es definiria?
  • RB - Sovint massa incisiu, determinant, sarcàstic, perfeccionista, llop amb pell de xai. Per això, potser, cultivo (massa) els sentits i les emocions, entossudit en la recerca d'un perquè que potser no hi és, i deixant altres coses importants a la cuneta. També m'agraden les paradoxes, fugir dels tòpics.
  • DM- Llibre, pel·lícula i música preferida?
  • RB - Em costa molt elegir-ne un de cada, sóc molt promiscu... Dels darrers que he llegit, recomano Los géneros de la pintura, de Francisco Calvo Serraller (Ed. Taurus) , perquè t'obre a múltiples possibilitats d'altres coneixements. Del cinema, una que fa temps que l'han fet, La vida secreta de las palabras, d'Isabel Coixet. I m'agrada molt la música barroca, el gran mestre de la qual és Bach.
  • DM - L’esport que li agrada més és...
  • RB - Per desgràcia, cap. A vegades surto amb bici. Un dia vaig quedar embaladit en un partit televisat de tennis, amb aquella tennista que després van apunyalar (ara no recordo com es diu), i, algunes vegades, em passa el mateix si miro algun partit del Barça amb el meu fill, però sospito que són anomalies de fer-se gran...
  • DM - Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
  • RB- Potser les coses que canviaria no es canvien amb el poder polític, sempre tan limitat, tan criticat però tan transparent, tan poc globalitzat, tan poc incisiu en coses determinants que no m'agraden gens: la distribució mundial de la riquesa, per exemple. Amb el (poc) poder polític que tinc, crec que puc canviar moltes coses, però, si les fem una a una i amb objectius ben definits i assolibles. Crec que cal fugir de les utopies, de començar a canviar les coses ambb la foto-finish que tenim al cap, i fer-ho des de la contingència, allò que tenim a l'abast i tota la imaginació, complicitat i tenacitat possibles. S'avança més i més fermament. És la gran lliçó de l'esquerra democràtica. Per últim, m'agradaria advertir que les persones, una a una i en grup, també tenim poder polític. I que es poden canviar moltes coses des d'una Ampa, des de la militància de base d'un partit, des d'una campanya per la millora d'un barri... si som capaços de treure'ns la mandra que sovint ens envaeix.
  • DM - I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
  • RB - En promoure les meves idees i, potser, alguns talents. També invertiria en projectes de desenvolupament a petita escala. Ara per ara és el que veritablement em faria il·lusió. Per sort, o per megalomania, potser, sospito que no per mèrit... No m'agraden els cotxes ni el luxe, ni els pijos.
  • DM - Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
  • RB - Els recents, que he viscut (per la tele): L'enfonsament de l'Est i l'11-S. Hi vius aquella sensació de buit i d'angoixa, del futur que s'avança i no saps exactament què caram hi porta a dins.
  • DM - Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
  • RB - No ho sé. Potser Wittgenstein. O Sant Josep.
  • DM - En una amistat què és el que valora més?
  • RB -El perdó, la fidelitat, el respecte, saber que els tens fins i tot quan no t'ho mereixes.
  • DM- I en una parella?
  • RB - La comprensió, també. La capacitat de represa diària.
  • DM - Per què li agrada viure al Maresme?
  • RB - Perquè hi vaig néixer, perquè té unes condicions naturals (clima, paisatge) fantàstiques, per l'orientació de la costa cap el Sud i perquè cada dia pots veure el mar.
  • DM - I què hi troba a faltar?
  • RB - Millor transport públic, més punts de referència (en el coneixement, l'economia, la innovació, etc.) i, en alguns casos, més llibertat d'aquella que els antics associaven a la idea de ciutat, i que ara passa, crec, ser sense complexos un dels motors de la Regió Metropolitana de Barcelona.
:

Cap comentari: