Foto: EFE:
Avui, dia d'inaguració de la magnífica Mostra d'Entitats al Parc Central, i de la presentació a la ciutat del corprenedor documental-entrevista a la recentment finada Cristina Kaufmann, he de dir que deixo aquest parell de temes de banda (ja els recuperaré) per dir a tothom que estic molt content per l'elecció del meu company José Montilla com nou President de la Generalitat. Ho ha fet després d'un serè debat d'investidura, pel que sembla (l'he segit exclusivament pels diaris i, ara, pels digitals), on sembla que les aigües de la política catalana, potser després de molts mesos, semblen baixar més calmades. Feina, objectius, rigor. Però avui és un gran dia, des del punt de vista del contingut (més política social, més impuls als objectius de l'esquerra, més equitat) com de l'aspecte simbòlic. Sí, els símbols compten. Bé que ho saben els seus adversaris.
:
La calma - I
: 
"Ya sé que la ciudadanía, en realidad, no quiere personas normales. Se supone que los líderes no son personas normales. Pero yo soy una persona normal. Y quiero seguirlo siendo"
"Ya sé que la ciudadanía, en realidad, no quiere personas normales. Se supone que los líderes no son personas normales. Pero yo soy una persona normal. Y quiero seguirlo siendo"
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 45.
:
4 comentaris:
A mi em sembla normal això de l`entesa,de fet ja s' ha fet als municipis.per què hi ha gent tant visceralment a la contra?Doncs perque no son de la majoria de progres de catalunya.Així de senzill.de carlins i dretants sempre n' hi han hagut i n'hi hauran !!Ara es hora de llaurar pel benestar dels catalans, d' prigen o d' adopció.
Carles
- Pedro
Quan he dit això?
- Anònim,
Si mires el mapa dels carlins i els liberals, a Catalunya, veuràs com es va repetint després entre la Lliga i ERC i, més tard, entre CiU i el PSC, més o menys.
http://ramonbassas.blogspot.com/2006/09/santa-maria-estat-propi-parlar-clar.html
aquí ho tens.
- Apreciat Pedro:
O no em vaig explicar bé o no et vas assabentar de res. Jo no he llegit en aquest post que compari ERC amb Berluscon, sinó que posava de manoifest els equívocs sobre la fórmula "Estat propi". Depèn de qui ho digui, sembla que sigui segiuidor d'aquell que ha aprofitat la política per apropiar-se de part de l'Estat. Sempre el problema és el subjecte. Si ho diu un magnat, passa per una frase berlusconiana. Si parlem dels ciutadans, és obvi que en una democràcia l'Estat els és propi (malgrat el propi Estat). Jo posava en dubte, de fet, que el subjecte real sigui la "nació", una idea, la de lligar Estat i nació, que la trobo decimonònica. Res més.
Publica un comentari a l'entrada