Montilla desemmascara CiU #garantiadeprogres

Us recomano l'entrevista del President Montilla a La Vanguardia d'ahir, aquí. Destaco aquesta resposta, quan Quim Monzó i Sergi Pàmies li pregunten a què es referia quan recomanava fa poc a Zapatero que no es fiés de Mas. I Montilla diu:

"A que CiU tiene más de una cara. Hay una cara que está presente en el Congreso. Es la cara que se mueve bien en Madrid, especialmente en los grandes despachos de abogados, en los lobbies empresariales. Es la cara más autonomista. Pero esa no es la CiU que manda en este momento. Es otra. Es la más soberanista o independentista, la que en estos momentos tiene preponderancia y hegemonía; dentro de Convergència de manera muy especial".

Es pot dir més alt però no més clar.

Foto: Pedro Madueño

Montserrat Tura a Mataró

El darrer acte de la campanya a Mataró serà aquest divendres 26, a la 1:15 del migdia a la Plaça de Rocafonda, a l'Av. perú cantonada amb C. Picasso, amb un míting-llampec de la núm. 2 de la llista del PSC per Barcelona, la consellera Montserrat Tura.

Montilla al tecnocampus #garantiadeprogres

Unes breus ratlles per donar fe del magnífic acte que vam fer ahir al TecnoCampus de Mataró, amb 600 persones que omplien el foyer de l'auditori estrenat fa ben poc. Magnífiques intervencions del Ministre Ramón Jáuregui, de la diputada Consol Prados, de l'alcalde Joan Antoni Baron [vegeu el seu discurs íntegre aquí] i del President Montilla, que ja havia estat al matí al Maresme, on presentà l'oferta de reduir fins un 100% el peatge als conductors responsables. vegem el vídeo:

A l'acte, el president Montilla demanà el vot per sortir de la crisi per l'esquerra, davant les propostes de retallada de drets i de serveis públics, en la línia Cameron,  la que s'apunten Artur Mas i Mariano Rajoy. Podeu veure-ho en aquest segon vídeo:

Trobareu els enllaços a les notícies clicant sobre els noms dels mitjans: El Punt (i aquí), Capgròs, El Tot Mataró, nota del PSC i Mataró Notícies. Fotos: Santi Flores i Eli Solsona.

Montilla respon i Consol debat #garantiadeprogres

Us deixo el vídeo del programa 'Tinc una pregunta per vostè' que es féu a Televisió Espanyola la setmana passada. I, aquí a sota, el debat de Consol Prados a Mataró Ràdio:

La paparra d'en Ridao | Montilla a Mataró #garantiadeprogrés

La paparra d'en Ridao

Em vaig indignar força, dijous passat, en llegir unes declaracions del portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, en els que qualificava de "paparra" l'Esgésia Catòlica i li retreia al president Zapatero que "l'Estat té una mantinguda de luxe que costa 6.000 milions", el dia que aquest darrer reiterava la retirada de l'avantprojecte de Llei de Llibertat Religiosa per la falta de consens assolit fins avui.

És indignant, en primer lloc, per la manca de respecte. En aquest país no es pot insultar ningú excepte l'Església, pel que es veu, que se li pot dir paparra i mantinguda (el que abans es deia una fulana o una querida) des de la tribuna de la cambra que ostenta la màxima sobirania popular i no passa absolutament res. Dies abans, un alcalde del PP insultava una Ministra (o mesos enrera, un comentarista d'Intereconomía, una consellera catalana), i tot el país -amb raó- reclamava o bé una rectificació immediata o bé fins i tot la dimissió. 

En segon lloc, per l'absència d'arguments polítics, de fons, per sostenir o no que l'Estat hagi de sufragar part de les despeses generades per l'Església catòlica. Hi ha arguments a favor i en contra i aquest país és prou gran per fer-ho sense haver de faltar el respecte a ningú, ni tan sols al senyor Ridao, que amb actituds com aquestes (no ho ha d'oblidar) sovint ens hi confonen a la resta de catalans o a la resta dels que som d'esquerres).

I en tercer lloc, per l'absoluta ignorància de quin és el destí d'aquests diners. des de serveis impagables que un munt de religiosos i laics ofereixen a persones desvalgudes: aturats, malalts, pobres, etc... que potser el senyor Ridao desconeix. O la gestió d'un ingent patrimoni... que costa molts més diners de mantenir que el que puguem imaginar. Sí, és molt bonic el barroc, el gòtic, el romànic català. Molt maco Gaudí. Però s'ha d'obrir i tancar cada dia. S'h d'omplir de vida i, en principi, de l'ús pel qual foren construïts aquests elements. I s'han de mantenir restaurar, posar al dia. Feines que potser no deuen fer les paparres o les mantingudes que coneix Joan Ridao, però que molta gent d'Església, silenciosament, lluny de Rouco, ha de fer cada dia.

Montilla a Mataró

Demà dimarts, 16 novembre, a les 7 de la tarda, al Tecnocampus Mataró Maresme (sala Foyer) | Av. Ernest Lluch s/n | Mataró: Acte central dels socialistes al Maresme, amb

• Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró
• Ramón Jáuregui, Ministre de Presidència
• José Montilla, President de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció.

Inscripció pels autocars, si ets de Mataró (vegeu mapa): telèfon 93 790 49 00 (tardes) o mail mataro@socialistes.cat

Inscripció pels autocars, si ets de la resta del Maresme: a les agrupacions del PSC. Més informació telèfon 93 796 34 61 o mail maresme@socialistes.cat

Enllaç al plànol de les sortides de l'autocar i del Tecnocampus (de Mataró)

Enllaç al plànol pels que vinguin amb transport privat o públic

Un dia amb Benet #b16bcn

Com alguns ja sabreu, col·laboro amb el portal CatalunyaReligio.cat. Diumenge ens van convocar al conjunt de col·laboradors per cobrir àmpliament la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i jo, amb totes les meves limitacions com a redactor aficionat, vaig ajudar a fer el seguiment a la sala de premsa des de bon matí i el seguiment de l'acte a l'obra del Nen Déu a la tarda. I la crònica, després. Podeu veure un resum de la tasca que vam fer tots plegats en aquest seguiment minut a minut.

Dos sentiments voldria expressar-vos. El primer, la satisfactòria experiència en aquest costat de l'organització (estic acostumat a altres tasques organitzatives, no a la de premsa), acompanyada d'un dispositiu exemplar i d'un bon plantejament que ha fet el portal (i altres mitjans) pel seguiment d'aquest esdeveniment.

El segon té a veure amb el resultat i el contingut de la visita del Sant Pare a Barcelona i Santiago. O tinc una percepció molt diferent, o esbiaixada (sóc un neoconvers a Ratzinger, ho reconec), o el missatge del Papa 'en brut', sense passar pel sedàs dels mitjans, em sembla adequat, ponderat. I amb les 'escletxes' oportunes perquè, si volem, hi entrem en un diàleg fructífer. Diàleg al si de l'Església (sí, encara falta molt per trobar un papa que reconegui explícitament realitats diverses com a pròpies d'un cristià... però en cap moment tampoc hi ha hagut condemna explícita de cap d'aquestes realitats), al si de la cultura, o de la societat, o de la política. Ho deia molt bé el President Montilla al seu article de divendres passat a La Vanguardia, parlant dels valors profunds que la societat catalana expressa diàriament: "Personalmente, siento que tenemos que seguir afirmando y educando en esta dirección ante el riesgo de su progresivo olvido o relativización". Aquest és el camí. Llarg, encara, però hi és.

Recuperant antigues fàbriques | Balanç en 3 minuts

Al programa Extraradi, de Com Ràdio, vaig paticipar breument en un petit reportatge sobre el procés de recuperació de l'antic patrimoni industrial mataroní en nous usos, que el facin reviure i útil, la millor manera de conservar-lo i de llegar la memòria als nostres descendents. Ho vaig fer al costat de l'arquitecta Mariona Gallifa, la responsable municipal de vetllar pel patrimoni arquitectrònic, que surt en aquesta foto -amb mi- davant la Nau Gaudí. Ho podeu sentir clicant aquí.

Balanç de Govern en 3 minuts

Us deixo un vídeo que fa balanç de l'actuació del Govern Montilla. Val la pena. Només són fets. Vosaltres jutjareu.

Seguim creient

Només unes ratlles per recomanar-vos que mireu el vídeo-resum de la Conferència Nacional del PSC amb una breu intervenció de José Montilla, a Lleida, celebrada el passat cap de setmana, en la que vam aprovar el Programa Marc del PSC. La fortalesa de les conviccions combinada amb la serenor i la tranmquil·litat de saber-se el partit del seny, que fuig de les aventures de frustració. Debat a fons i ganes, moltes ganes, de guanyar. L'amic Joan Ramon, a més, signa una cançó de creients. Alguns ja sabem que el que mou muntanyes (o 'pujols') és això, justament.

Benet XVI es fixa en Catalunya

Pel que anem coneixent, la vinguda del Papa a Espanya aquesta tardor fa pensar algunes coses molt positives de context (ja veurem, però, com queda al final). Em centraré tan sols en un aspecte d'aqust context, a fil que Sa Santedat visita Barcelona i Santiago, és a dir, dos indrets que, bo i trobar-se als mateixos orígens de la cristianització d'Hispania, pertanyen a la perifèria política que tants maldecaps d'encaix porta al centre, amb la tensió incrementada per la recent sentència del TC contra l'Estatut i la contundent resposta del poble de Catalunya.

:
Fora de la visita a Compostel·la (recordem que l'actual ambaixador d'Espanya al Vaticà ha estat molts anys alcalde de Corunya), la part catalana del viatge pontifical denota encara alguna cosa més de la via perifèrica: No és d'estranyar que el Vaticà estigués pensant en altres estratègies de cara a Espanya, una de les seves principals preocupacions. L'antic aliat papal a la Contrareforma és vist avui punta de llança del paradigma laïcista, i no tan sols per les lleis que ha anat aprovant el Govern Zapatero amb disgust vaticà: la pèrdua de pes específic del paradigma catòlic a la vida i costums dels espanyols preocupa com a exemple de la decadència europea del cristianisme com per la possible 'contaminació' als països de llengua espanyola, on ja s'està 'competint' amb esglésies protestants de clara tendència conservadora, per cert.
:
Nova estratègia
:
Les estratègies, fins avui, no han funcionat massa. L'aliança amb els sectors més tronats del conservadorisme espanyol, el caràcter permanent de queixa o el miratge de les mobilitzacions contra les esmentades lleis, no han fet més que allunyar les possibles propostes de l'Església del gruix de la societat espanyola, més aviat còmoda amb el nou paradigma laïcista (ja veurem fins on, però...). L'estratègia sembla haver canviat, a tenor dels canvis del nou pontificat: el nou Secretari d'Estat té les seves pròpies opinions sobre Espanya (amb devoció montserratina inclosa), el nou Nunci ha pres decisions ben clares per desmarcar-se de l'anterior estratègia,, hi ha hagut una exitosa visita de Zapatero a Roma i una exitosa col·laboració diplomàtica amb Espanya per l'alliberament dels presos cubans, etc. No en va ha passat el que ha passat a la Cope. Ni tampoc és en va que la dreta es mobilitzi en apropiar-se de la iniciativa papal i de la representativitat de l'Església espanyola, seguint la caricatura que justament el papat actual vol eliminar.
:
El missatge de Barcelona sembla aquest: mireu, l'Església proposa un testimoni al món on viu, li agradi o no: el testimoni de relació amb la cultura (la recerca comú de la Bellesa) i el del servei als més desafavorits de la societat. La Sagrada Família il'Obra del Nen Déu són els símbols d'aquesta nova proposta de l'Església a la societat espanyola, i des de Catalunya!
:
Catalunya, una oportunitat
:
Dues pinzellades més, si em permeteu, per acabar aquesta pintura ràpida del context. D'una banda, estic segur que els organitzadors volen evitar també l'espectacle indecent que ha lligat l'anterior visita del Papa a Espanya, a València, amb el cas Gürtel, quan le autoritats polítiques valencianes van encarregar a aquesta trama els actes de la visita, emportant-se, sembla, un bon pessic del pastís. Mereixerien l'excomunió!
:
I de l'altra banda, Catalunya. El cardenal Martínez Sistach pot mostrar-se satisfet de les seves excel·lents relacions amb la cúria actual, que troba en l'arquebisbe de Barcelona un interlocutor moderat, més equànime (i perifèric, recordem-ho) i molt més en línia dels objectius del pontificat que altres interlocutors més habituals, com el President de la Conferència Episcopal Espanyola. I d'altra banda, a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, tant el President Montilla com el conjunt de forces polítiques del país (o potser no tots), poden reclamar una via catalana de relacions entre els poders democràtics i l'Església. Concretament Montilla, amb una particular sensibilitat sobre el tema que ja m'agradaria que s'estengués al conjunt del PSOE, pot ser la via perifèrica d'una nova entesa entre l'esquerra espanyola (i europea) amb el fenomen religiós i el catolicisme en particular. (quan acabi amb el federalisme, és clar, que ja serà complicat): De manera que potser l'esquerra del país (o un aiguabarreig) pugués signar una carta més realista, més plural també, que la que han fet els de sempre sobre l'Espanya que visitarà Benet XVI, que ni tan sols han tingut el valor d'esmentar la crisi econòmica que viuen les famílies del país. No les seves, és clar.
:

article publicat a CatalunyaReligió.cat

:

Omplim Cirera amb Montilla

:

Ahir diumenge, el President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC, José Montilla presidí un acte públic, amb dinar posterior, que aplegà 1200 persones al Pavelló Jaume Parera, al barri de Cirera de Mataró, amb motiu de la 'gira' que el President està mantenint aquests mesos previs a la campanya per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.La premsa ja s'ha encarregat del contingut de l'acte (vegeu lincs de més avall).

:

Jo, ara, vull destacar la solidesa del nostre projecte, la trempera i la predisposició dels nostres companys i companyes del Partit a Mataró i al Maresme, que es proposen reptes com aquest de diumenge de la mateixa manera que se'ls proposin de més ambiciosos més endavant. Amb la feina que volem fer: la de mobilitzar cada vegada més ciutadans per un país més lliure i més pròsper. Sense complexos. Fort. A ells cal agrair-los l'èxit de l'acte, sens cap dubte. Ara us deixo alguns enllaços d'interès.

• Bany de Masses de Montilla a Mataró (MataroNoticies.cat)
• Montilla carrega contra CiU en un multitudinari acte a Mataró (Capgròs)
• José Montilla retreu a CiU la seva posició davant la reforma laboral (TotMataro.cat)
• Montilla assegura que a Mas “li preocupen més els 20.000 catalans que pagaran una mica més que el mig milió d’aturats” (socialistes.cat)
• El President Montilla al Maresme (presidentmontilla.cat)
• Notícia a Maresme Digital TV / TV Mataró (minut 5:08)
• "Som-hi", intervenció de Joan Antoni Baron al seu bloc.
• Vídeo (fragment) de la intervenció de Joan Antoni Baron
• Vídeo (fragment) de la intervenció de Consol Prados
• Vídeo (fragment) de la intervenció del President Montilla (I)
• Vídeo (fragment) de la intervenció del President Montilla (II)
• Fotos al Flickr
• Fotos d'Àngeles Escandell a Facebook
• Fotos de Glòria Figuerola al Facebook.

Fotos: Gabriel Romero i Glòria Figuerola.

:

Les raons de Catalunya

A contnuació us poso alguns fragments del molt recomanable article que signava dimecres passat José Montilla en tant que President de la Generalitat i que ahir publicava El País:

Defender la ley y la voluntad de la ciudadanía es un deber básico de toda acción política democrática. Lo es, evidentemente, para el presidente de Catalunya. Defender el Estatut de Catalunya es defender la ley. Y es, al mismo tiempo, defender la voluntad democrática de la ciudadanía. Para defender el Estatut, como en su momento para aprobarlo, necesitamos inteligencia, convicción y determinación. Es decir: voluntad política, razones, unidad y alianzas. (...)

La resolución aprobada por el Parlament de Catalunya la semana pasada y votada por el 85% de los parlamentarios catalanes, así como las iniciativas políticas también aprobadas por el Govern, son una buena prueba del alto grado de consenso que sigue suscitando la defensa del Estatut de Catalunya. La resolución reitera nuestro convencimiento de la plena constitucionalidad del Estatut y recuerda su vigencia, legitimidad y la obligación de cumplirlo y desarrollarlo; traslada al Congreso de los Diputados y al Senado la urgente e inexcusable necesidad de proceder, respectivamente, a la designación del magistrado para cubrir la vacante producida por la defunción de uno de los miembros del Tribunal Constitucional y a desbloquear el procedimiento de designación de otros cuatro magistrados pendiente desde hace más de dos años; constata que después de cinco intentos fallidos de dictar sentencia, el Tribunal Constitucional no está en condiciones de ejercer las tareas que constitucionalmente tiene asignadas y acuerda promover todas las acciones legales a fin de conseguir que el Tribunal Constitucional se declare incompetente; y propone a los grupos parlamentarios catalanes en el Senado que impulsen una propuesta de reforma de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional.

(...) No estamos pidiendo ahora que se cambien las reglas de juego, sino que se cumplan. No pretendemos presionar al Tribunal Constitucional y tampoco negamos su función, respetuosos como somos de las instituciones y el Estado de Derecho. Lo que señalamos es la severa anomalía en la que se encuentra el Tribunal, incompleto, con cuatro miembros que acabaron su mandato hace más de dos años y con un miembro recusado a través de una decisión controvertida. (...)

Creo sinceramente que no se trata tan sólo de la defensa del Estatut, sino de la defensa de una interpretación de la Constitución en la que sigamos cabiendo todos los que luchamos por ella, la defendimos y la aprobamos. Una Constitución que también pertenece a los catalanes y debe amparar nuestra voluntad de mayor autogobierno. Una Constitución, la de 1978, fruto de un generoso acuerdo por la democracia, por la libertad y la convivencia. Una Constitución que creaba un espacio de consenso, de entendimiento y de apertura. (...) No exagero si llamo la atención sobre el riesgo de causar un daño irreparable a Catalunya y a España.

El Partido Popular justificó su recurso contra el Estatut por el riesgo de ruptura que según ellos contenía. Casi cuatro años de plena y normal vigencia debieran bastar para desmontar tan falso argumento. Por un espurio interés partidista el PP generó una alarma y un malestar que han ido cayendo por su propio peso. El Estatut no sólo no ha roto España, sino que ha supuesto un importante referente para otras Comunidades Autónomas en la reforma de sus propios Estatutos. Estatutos ante los cuales no ha habido ni confrontación, ni recelos, ni recursos, y que han obtenido, estos sí, el voto favorable del PP. (...)

Algunos piden que se deje trabajar con serenidad al Tribunal. Pero es que precisamente este Tribunal es difícil que pueda trabajar con la debida y necesaria serenidad. Su imparcialidad está seriamente cuestionada. Y difícilmente sus decisiones sobre un tema tan delicado, si se toman en condiciones tan precarias, no serán cuestionadas. No hay sentencia que pueda juzgar los sentimientos de los ciudadanos de Catalunya ni su voluntad, todavía mayoritaria, de desarrollar su autogobierno en el marco de una España constitucional. (...) Es esa Constitución, en su lectura más rica y abierta, la que debe preservarse precisamente porque nos ha ofrecido los mejores años de convivencia democrática y progreso económico y social.

Catalunya pide a las fuerzas políticas y todas las instituciones españolas una reflexión de urgencia en un momento crucial. (...) Lo que está en crisis no es el prestigio de una institución. Está en riesgo el sentido y el alcance del pacto constitucional (...). Que nadie se equivoque: Catalunya es gente y tierra de orden. Pero de orden democrático. Catalunya ha hablado y España no puede hacer oídos sordos ni callar. Hay demasiado en juego.Decía al principio que necesitaríamos razones. Las tenemos, más que nunca. También fuerza, determinación e inteligencia, que vamos a demostrar en todo momento. Y alianzas. Sin ellas, las razones pueden acabar en frustración y la fuerza en ruptura. Catalunya busca aliados pero no sólo para sí misma, para sus derechos y sus legítimas aspiraciones, sino para la España plural y federal, la única posible en democracia como marco de convivencia de pueblos distintos que quieren compartir un proyecto común.

:

Al cor

Us recomano que seguiu el discurs que José Montilla ha fet avui al cor de Catalunya, a Pinós [aquí resum]. Anar al cor, amb fets i amb paraules -ara sí, paraules, paraules amb sentit, paraules de seguir creient-, aquest és el repte del PSC. "Catalunya té més mossos, més mestres i més metges que mai", diu Montilla, però el més important de la política és millorar de veres la vida de la gent, aportar més oportunitats a tots i cadascú, sentir a la pell que formes part d'un peojecte nacional de progrés on hi cap tothom: "És la Catalunya i la seva gent el que em motiva".

:

També us recomano el post que va fer ahir el meu alcalde i company, Joan Antoni Baron, davant el fet que el jutge ens permeti enllestir el trasllat de Can Fàbregas, alhora que amplia la instrucció del cas que porta [aquí]. El subscric plenament. L'alcalde ja va dir al darrer Ple, aquest mateix dijous, que si cal passar tot això "pels 1000 llocs de treball del Corte Inglés, serà un mal menor assumir aquests riscos, personals i polítics".

:

Govern d'Infrastrcutures

:

Si hi ha ahgut un avenç important en aquest Govern de la gGeneralitat ho ha estat en matèria d'infrastructures, el principal dèficit de competitivitat (l'altre, el formatiu i en recerca) que adoleix el nostre país. Us recomano el discurs del president Montilla que va fer divendres al Cercle d'Economia que o diu ben clar. El President ha rclamat l'avenç de la MAT i del a Ronda del Vallès "com s’ha fet el Túnel de Bracons, l’Alta Velocitat o la nova Terminal de l’aeroport; com s’està fent amb la Línia 9, el túnel entre Sants i Sagrera, la Ciutat de la Justícia, les grans obres hidràuliques, les presons i tantes més". L'acord del Maresme en temes de mobilitat (peatges, Línia Orbital, Ronda del Maresme...) és una altra bona notícia pel país.

:

Mataró, referència

Un dels objectius per aquest mandat era que Mataró excel·lís com a referència en alguns dels seus actius. recordo que, al mandat passat, n'estava ben orgullós que altres municipis ens tinguesisn de referència quant al model de seguretat. Crec que ha estat així (de pas, amb la millora de l'autoestima) i prova d'això, segurament, és la la nova sèrie de TV3, que se suma a l'embranzida del Maresme i la seva capital en la seva projecció.

:

Tres exemples ben propers són el recent acte de beatificació de Josep Samsó, per al qual recomano la crònica de Manuel Cuyàs a El Punt. El seu èxit organitzatiu i també el seu èxit quant al fons, que queda molt ben recollit (també a l'excel·lent articlet d'avui de Josep Puig i Pla a capgros.com), van situar la ciutat com a punt de referència mundial. L'endemà, per exemple, Benet XVI citava la ciutat i ho feia en català. Res no és casual, tampoc la importància que hi donà el President de la Generalitat, José Montilla, assistint a l'acte.

:
La visita de la diputada provincial Anna Hernàndez per presentar un nou espai ludic per la gent gran al barri de Cerdanyola i la visita de Pasqual Maragall, anterior President de la Generalitat, a diversos projectes pioners de la ciutat (Tecnocampus, Centre d'Alzheimer, horts urbans...), mostren no tan sols la vitalitat i capilaritat social dels projectes, sinó també el creixent interès que mostren.
:

Fotos: Romuald Gallofré, José A. Ricis i TCM.
:

Els fets del canvi

Acció de Govern #3

View more presentations from socialistes_ cat.

A vegades sembla que el país es trobi a gust amb la seva cara més fosca: sense temps de celebrar un nou acord de finançament, ja ens lamentem d'una sentència que encara no tenim; amb una crisi de nassos i alguns jugant a consultes, i altres a espies enlloc de concentrar-se en l'autoestima de fer gols; descobrint que hi ha prostitutes o que els rics estafen fins i tot en nom del país -i no és la primer avegada, tampoc. Per això cal dir ben fort que el Govern de Montilla està treballant, i ben fort, per fer el gran canvi que el país necessita, el canvi real, des de sota. Aquest power, amb vñideo inclòs, és només una mostra dels darrers fets. Fets, no paraules.

:

Montilla a Mataró

:

Avui hem pogut gaudir de la visita del President de la Generalitat, José Montilla, als habitatges dotacionals per a joves que s'estan fent al barri de pla d'En Boet. Allà, el President, a més de conèixer l'única intervenció en construcció d'habitatge protegit de l'administració autonòmica en els darrers cinc lustres, també ha anunciat noves mesures per facilitar l'ahbitatge entre els joves, com és la compra de 500 unitats per posar-les al mercat protegit.

:

Seguiu més informació i més fotos (aquesta de sobre l'he posat per òbvia) a capgros.com, TotMataro.cat i Ajuntament de Mataró. També aquí.

:

La incògnita Montilla

La setmana passada va publicar-se una columna de Manuel Cuyàs a El Punt sobre Montilla. després de dir que li recordava un professor seu i d'algun altre comentari certament graciós, en deixava anar una que no puc resistir-me de reproduir.

:

CiU reincideix a criticar el president de la Generalitat amb les mateixes armes videogràfiques que va fer servir per desprestigiar Maragall i la seva obra de govern. Si aquelles imatges de film de terror no van fer favor a la federació, aquestes li poden ser catastròfiques. Dos anys després, em sembla que el votant de CiU i el país en general són més propers a la seriositat i laboriositat de l'exalcalde de Cornellà que als capricis d'un fill de casa bien de Sant Gervasi. CiU, ERC i ICV, si volen ser partits de profit, han d'estudiar millor la incògnita Montilla.

:

Discurs de Montilla: tres visions | ZP compleix

Sobre el discurs de Política General que féu el President de la Generalitat, José Montilla, ahir al Parlament de Catalunya, que podeu descarregar-vos íntegre aquí, destaco tres reaccions:
:
Miquel Iceta

:

Ni el català emprenyat ni el català perplex ens faran sortir de la crisi; això ho aconseguirem els catalans i catalanes treballadors, els catalans i les catalanes emprenedors, els que, com sempre ha estat en la història de Catalunya, continuaran tirant endavant el país, les seves famílies i les seves empreses.

:

“[Els ciutadans] avui són, potser més que en altres anys, conscients de les dificultats a les que ens enfrontem, uns catalans i catalanes exigents amb el govern i les institucions, però també uns catalans i unes catalanes que saben que tampoc no és bo esperar-ho tot de la política i dels poders públics.

:

A la pregunta sobre què fem davant la crisi, hi ha una resposta clara: invertir, invertir i invertir (...). Catalunya té condicions suficients per afrontar la crisi, pal·liar els seus efectes i sortir enfortida com a país.

:

Intervenció al Debat de Política General al Parlament de Catalunya, 1.10.2008.

:
Manuel Cuyàs
:

Quan havíem sentit dues hores de discurs i semblava que la peça oratòria ja no donava més de si i s'hauria limitat a un enfilall de propostes i balanços departament per departament, Montilla va fer un brillant do de pit. Hi ha al món un retorn als valors morals i cívics, i el president va apel·lar als que són tradicionals en els catalans: l'esforç, la feina ben feta –fina, en va dir–, l'educació, la tenacitat, l'ambició, la creativitat, la seriositat, el pacte, la rauxa. Fins i tot la rauxa. Si no els assumim ni els practiquem, no ens en sortirem ni de la crisi econòmica ni dels reptes que hi ha plantejats a escala espanyola, europea i planetària, ni Catalunya, va dir el President, serà «rica i plena com la volem».

:

"Montilla Obama", a El Punt, 1.10.2008.

:

Antoni Puigverd
:

Su reinterpretación del catalanismo a partir de los valores del trabajo, la creatividad y la capacidad de enfrentarse a los malos vientos con un sumpemento de tenacidad y coraje. Ya en su primer discurso reivindicó esta visión de Catalunya: más esfuerzo, menos lamentos. Una visión que empalma con la tradición catalana (Jordi Pujol lo decía casi con las mismas palabras), pero también con los andaluces que contribuyeron con sus manos a levantar Catalunya.

:

"¿Visión o apéndice de Catalunya?" a La Vanguardia, 1.10.2008

:
Zapatero compleix
:
Us recomano el post del bloc de Joan Rangel, Delegat del Govern a Catalunya, que ha penjat avui sobre le sinversions que el Govern espanyol projecta per a Catalunya en el marc dels Pressupostos Generals de 2009 que s'han presentat recentment a les Corts, i que compleixen amb el que disposa l'estatut d'Autonomia de Catalu nya en la seva disposició addicional 3ª.
:

PSC, 30 anys

:

Avui hem tingut l'acte de celebració del trentè aniversari del PSC, a l'Auditori de Barcelona. El conjunt d'intervencions (potser massa, encara que no en sobrava cap) han incidit notablement en què representa el PSC des de tots els punts de vista. Potser valdria la pena recopilar-los. Em quedo amb un parell d'idees 'en negatiu' que ha deixat anar Josep Mª Triginer "per no caure en els errors garrafals d'altres propostes messiàniques" i que ell ha après d'aquesta trajectòria d'èxits del Partit. Una, que no hi ha solució final, ni ideal, sinó que hem d'anar proposant avenços i alternatives a la realitat tal i com s'ens planteja. Dues, que no podem pretendre que el Partit (o les idees) canviï la manera de ser de la gent. Que nosaltres ens hem de limitar a posar instruments al servei de la llibertat la igualtat, però que mai podem pretendre que això canviarà les persones. M'ha agradat molt, perquè a vegades esperem massa de la política, de les idees.

:

Hi ha hagut, com deia, moltes més aproximacions: que el PSC té la força en la seva pluralitat, que som un instrument al servei del poble de Catalunya, que el seu èxit s'ha posat de manifest en la prfunda transformació de les viles i ciutats, que hem estat qui ha fet d'aquest país un sol poble "i la llengua no ens ha separat" -com advertia Obiols- que el Partit fa dels companys amics, el reencontre amb Maragall etc. I el discurs de Montilla (íntegre aquí) apuntant al futur amb un PSC amb les idees clares i, per tant, amb la capacitat de prendre decisions amb valentia.

:

Finalment, no me'n puc estar de dir que el meu company Quico Melero és l'autor de la foto de portada del llibre commemoratiu d el'aniversari que ha editat la Fundació Rafael Campalans, que us he reproduït en aquets port. Jo, en conya, dic que me l'he comprat perquè hi surto, a la portada. El contingut inclou una avaluació un per un de cada congrés escrita per algun dels seus protagonistes més rellevants.

:

De la pròpia Fundació destaquen dos articles del proper número de frc Revista de Debat Polític que fan referència als 30 anys d'història del partit. Són dels professors Joan Fuster i Joan Rodríguez. El suplement "Quadern" d'El País de dijous, inclou també diversos articles interessantíssimes osbre l'evolució del PSC i el seu paper a la societat catalana: un reportatge d'Enric Company, una conversa entre un militant veterà (Paco Parras) i un de nou (Òscar Morera) i una entrevista a Raimon Obiols.

:

En parlen Manuel Mas, Miquel Iceta i Javi Naya.
:

Com li plagui

:

Permeteu-me que escombri cap a casa, però el més sensat que he llegit sobre el partit que va declarar ahir la selecció espanyola com a campiona de la Copa d'Europa ho va escriure abans del partit el President de la Generalitat, José Montilla, en un article a La Vanguardia “Por qué quiero que gane España”. Recomanable. Encara que "esto es un campeonato de fútbol. No lo perdamos de vista", com diu, apunta algunes idees interessants al voltant de l'esdeveniment. El paper d'exemple que tenen els ídols esportius: "Porque la victoria puede ser una bandera de salvación que enganche al deporte, el compañerismo, la vida sana, el esfuerzo compartido, la generosidad. Nuestra sociedad también necesita héroes de causas nobles". La capacitat d'establir projectes col·lectius a través dels sentiments. La possibilitat de ser plenament català defensant la selecció on juguen jugadors catalans (o fent que la manera de ser espanyol de molts sigui ser català, i que això no sigui cap contradicció). La vinculació amb Europa, ara que estàvem tant despistats. En fi. I crec que la gent ha respost bé. Una colla aquí i arreu ha intentat fer exactament el contrari, la minoria que sempre pretén confondre l'avantguarda amb la seva necessitat de curar-se el gamberrisme i el feixisme que porten dins. Però passa sempre. M'agrada quedar-me amb la gran majoria cívica que va entendre -crec- alguna cosa similar que el nostre President, dit de moltes maneres. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui...

:

Falsos dilemes

:

A banda del Manifest que ha preparat el PSC amb motiu del Dia d'Europa -ahir-, en un moment on tan important és marcar objectius d'unitat política per aquest continent on som, em plau de recomanar-vos la lectura d'alguns articles. El primer, per la seva claredat, l'article de José Montilla, avui a El País, que, sota el títol "Falso dilema", posa damunt la taula els principals arguments sobre per quines raons, avui, afrontar el finançament autonòmic té més a veure amb el reforçament d'una Espanya plural que no pas amb les ànsies nacionalistes.

:

També us recomano el comunicat de la JSC de Mataró, que també crec que ajudarà a aclarir un altre fals dilema que aquests dies ha corregut per la ciutat, segons el qual l'actuació policial en un indret ha de recaure en la tasca de l'entitat que el dinamitza: és un error, greu, que la bona fe pot fer engrandir. I la mala fe, és clar, la que arriba a l'insult i a la discriminació inadmissible, com ahir vam haver de dir els del PSC. Fals dilema al que contribuí CiU, que sembla oblidar quina ha de ser la prioritat dels poders públics davant el tràfic i consum de drogues en un local municipal on hi ha menors. Deu ser l'ètica.

:

Carlos García de Andoín publicarà al proper número d'El Socialista aquesta recensió del llibre de Rafael Díaz-Salazar España laica (Ed. Espasa, Madrid, 2008), que pretén reivindicar la laïcitat no pas com a negadora de la religiositat i del seu paper en l'espai públic, sinó tot el contrari, la seva capacitat de restar en un marc democràtic de convivència entre les diferents expressions religioses (i les que no ho són), tolerància que a vegades és molt limitada als extrems. Per cert, aquí teniu una contribució al debat en aquest document de la Conferència Episcopal Espanyola per a la Pentecosta, en el que reclama una major formació per als laics en ple procés de secularitzaci´incessant. Ho dic també el dia de portes obertes a les mesquites catalanes; hi he pogut participar en una i he de dir que m'ha agradat molt el que s'ha dit, en la línia d'una laïcitat inclusiva.

:

Tradicional com sempre -i quanta més, més èxit- retorna la polèmica sobre el cartell de Les Santes (Festa Major de Mataró) d'enguany. El seu autor és Martí Anson qui, fa uns dies, proclamava amb una evident ironia que un servidor era l'inspirador principal de la seva obra. (Jo em guardo certes ironies fins que deixi el meu càrrec públic, je, je.). He de dir que a mi, la idea d'Anson per a Les Santes em sembla genial, sense ironia. No crec pas ser-ne l'inspirador, però. En tot cas, dir-vos només que en parla (i bé!!) en Pere Pascual a capgros.com.

: