Militància, sensacions i apunts de ruta.
Per al Ramon.Com que ara són gairebé les dotze de la nit em costa molt de matisar les diferències i/o preferències entre la unicitat del viure segons la cultura i religió judeocristiana i el samsara o cicles de renaixements i/o reencarnacions propis del hinduisme, budisme i altres religions orientals.Tot plegat és un misteri, i cada religió entenc que s'hi acosta com bonament pot davant del misteri. Jo no tinc massa problemes amb l'esperança de la vida eterna cristiana (més enllà de la que puc tenir amb qualsevol altra aspecte de la fe, òbviament que per això és fe i no una certesa impepinable), i l'únic que a vegades em costa és constatar-hi en aquesta esperança un excessiu aferrament a la pervivència del ego més enllà de la mort, la qual cosa sincerament la trobo una mica infantil.Per cert, no m'ha funcionat l'enllaç de dalt al video del Bill Viola. Aquest juliol vaig poder veure un video d'ell exposat a prop de Sant Pere de Galligants a Girona, i he de reconèixer que em va impactar.
JordiGràcies per la teva reflexió. Jo també he vist el vídeo quecites. El comento al proper número de la revista 'Valors'
Publica un comentari a l'entrada
2 comentaris:
Per al Ramon.
Com que ara són gairebé les dotze de la nit em costa molt de matisar les diferències i/o preferències entre la unicitat del viure segons la cultura i religió judeocristiana i el samsara o cicles de renaixements i/o reencarnacions propis del hinduisme, budisme i altres religions orientals.
Tot plegat és un misteri, i cada religió entenc que s'hi acosta com bonament pot davant del misteri. Jo no tinc massa problemes amb l'esperança de la vida eterna cristiana (més enllà de la que puc tenir amb qualsevol altra aspecte de la fe, òbviament que per això és fe i no una certesa impepinable), i l'únic que a vegades em costa és constatar-hi en aquesta esperança un excessiu aferrament a la pervivència del ego més enllà de la mort, la qual cosa sincerament la trobo una mica infantil.
Per cert, no m'ha funcionat l'enllaç de dalt al video del Bill Viola. Aquest juliol vaig poder veure un video d'ell exposat a prop de Sant Pere de Galligants a Girona, i he de reconèixer que em va impactar.
Jordi
Gràcies per la teva reflexió. Jo també he vist el vídeo quecites. El comento al proper número de la revista 'Valors'
Publica un comentari a l'entrada