dimarts, de maig 18, 2010

Retaules de leds

L'altre dia vaig ser a les comunions que feia una escola religiosa en un acte digne, ben portat, procurant la participació del conjunt dels 'actors' (infants, pares, catequistes, públic, animadors), aconseguint un ordre gairebé perfecte, superant amb èxit el repte de fer una celebració eucarística en un ambient, de fet, poc propici: amb dificultats de seguir el parenostre, ja no dic els cants, amb més atenció a la càmera del mòbil que al silenci (el silenci és el nou tabú), etc... De fet, penso que això s'assembla una mica més al Regne de Déu que una cerimònia de gent altament disciplinada, encara que m'imagino que és molt més difícil de gestionar...
:
A la sortida, m'expliquen que probablement hi haurà reformes a l'església, de manera que s'hi puguin fer també les activitats que ara es fan en una sala d'actes poc adequada, i ens imaginem com podrien ser. Que si l'altar aquí o allà, que si un sistema de cortines, que com ens ho farem perquè no es tapin els sants i altres símbols, etc... Segur que és una bona idea fer un brain storming amb gent com la Inês Castel-Branco i l'Eloi Aran, dos arquitectes sensibles amb l'actualització dels llocs litúrgics.
:
Jo penso (no ho dic: creurien que sóc un freak de la tecnologia) que hi posaria una pantalla de leds. A parer meu, és el que s'assembla més a un retaule de les tecnologies que tenim a mà. Dóna prioritat a la imatge, en permet una seqüència, concentra l'atenció del públic, etc... Enmig d'una litúrgia amb excés de paraula i de raonament com s'ha tornat l'església postconciliar, crec que seria boper explorar les noves capacitats icòniques i l'aplicació de tecnologia variada. A més, podria fomentar la creativitat artística (també els bodrios....), cridar l'atenció amb les lectures, substutuir els llibres de cants o altres fulls fotocopiats, reproduir imatges d'alt valor artístic relacionades amb el que s'hi celebra, passar un vídeo-clip amb algun dels cants per seguir-lo millor, etc... (I segurament hauria d'haver-hi un gestor, de la mateixa manera que hi ha un animador de cants...). De fet, el videoartista Bill Viola ha rebut ja diversos encàrrecs per instal·lar peces videogràfiques en temples anglesos.
:
Dic que l'altre dia, alguns estaven més atents a la càmera del mòbil que al silenci: volien una bona foto de la primera comunió. No és d'estranyar que algú estigués twittejant. De manera que encara podem trobar noves utilitats a una possible pantalla col·lectiva (potser connectada a internet), que anés recollint les fotos, o que s'hi pugessin comentaris del públic, o que s'hi escrivissin pregàries, com un dia insinuava aquí. Ahir celebràvem el Dia d'Internet i fa pocs dies aplaudíem l'aparició de dos nous webs episcopals a Catalunya. Sembla que l'Església catòlica atén la petició de Benet XVI i es posa les piles per ser present a la xarxa. Si em permeten, crec que encara es pot proposar algun pas més amb l'ús de les pràcriques 2.0 combinades amb la força icònica, litúrgica i comunitària d'una celebració presencial. La de la presència de Crist entre nosaltres, que ens tira les xarxes.
:
Il·lustració de sota: Tintoretto, Crist al llac de Tiberíades, 1575-1580, a la Galeria Nacional d'Art de Washington.
:
Publica un comentari a l'entrada