dimecres, de maig 12, 2010

Sexe i parelles

:
La nostra vida sol estar més a prop del mercat de valors que de la trobada amb un amic o amb la pròpia parella. (...) Fins i tot el sexe ha quedat reduït a valor consumista que va en alça com a negoci a internet. (...) L'educació sexual és un clàssic de provada ineficàcia que alguns centres educatius i sanitaris afronten amb la instal·lació de màquines expenedores de preservatius o facilitant als joves la pastilla del dia després. Així van les coses; a poc a poc, les relacions de parella s'han reduït a un acte coital, per efecte d'una simplificació absoluta que persegueix com a rèdit únic obtenir l'orgasme. Aquesta és la mentalitat que ens ha portat on som i d'aquí l'interès que mostren de temps algunes farmacèutiques per fabricar productes que estimulin l'orgasme femení.

(...) Alguns continuen obstinats a convertir la sexualitat en un simple joc de plaer que funciona mecànicament, com els comandaments d'una consola de videojoc, i no tenen en compte que la majoria de problemes que impedeixen gaudir del sexe a moltes dones tenen un origen emocional i solen estar relacionats amb els afers domèstics i, sobretot, amb la capacitat de saber-se escoltades i de sentir una disculpa quan cal.

Cada vegada que anuncien aquestes cremes fantàstiques vénen ganes de riure, però el que provoca hilaritat és la notícia que uns laboratoris farmacèutics investiguin ara per poder oferir un fàrmac orgàsmic a les dones. (...) Sempre m'ha sorprès la capacitat d'oportunisme d'aquestes empreses. Però, ben mirat, només fan que respondre a una demanda social. Deuen preveure que molta gent la comprarà. He de concloure, doncs, que la societat és més infantil que mai? Que l'educació sexual és reduccionista i continua estant sota mínims? O potser resulta que el problema de fons només prové d'un valor, un valor que es diu rèdit i que s'aplica a tots els àmbits de la vida. D'altra banda, estaria bé que els laboratoris –tenint en compte que aquest país és com és– invertissin en educació sexual i comencessin per explicar com és de complicada la sexualitat femenina que, segons alguns sexòlegs, s'assembla al quadre elèctric d'un avió, en comparació a l'interruptor de llum que és l'home. Encara estaria millor que algú digués que, per a una gran majoria de dones, el sexe va íntimament lligat a l'amor. Volem estimar i ser estimades, a part de tenir bons orgasmes. El problema no prové de la inapetència en si sinó del fet que hàgim convertit la inapetència en un simple problema sexual. Igual que hem reduït la vida de parella a una idea econòmica. El sexe passa per saber dir què volem i com ho volem, sense píndoles enganyoses. I l'amor fa la resta.
:
Núria Esponellà, "Sexe i parelles", El Punt, 8.5.2010.
:
Publica un comentari a l'entrada