:
El nazisme, l'estalinisme, el règim de Pol Pot o la revolució cultural xinesa tenien en comú una mateixa pretensió abstracta: adequar la naturalesa humana a una determinada fantasia social, o bé construir una societat en funció d'una revolució fantasmal de l'essència de l'home (...).:
tendir a un món on hagi estat eradicada la fam, per exemple, no és cap utopia, tendir a un món on hagi estat eradicada la infelicitat, sí. (...) Hi havia una drecera que conduïa directament a la utopia de l'autoengany, i els seus resultats han estat sinistres (...).
:
El mur de Berlín no va caure perquè l'economia estigués mal planificada, sinó perquè l'economia sempre esplanifica per a algú, en funció d'algú, i aquest "algú" era una entitat irreal, fruit dela vella fantasia literària que es va començar a gestar al segle XVI.
:
Ferran Sàez, Els bons salvatges, Ed. Mina, Barcelona, 2008, pp. 19-22.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada