divendres, de juny 14, 2013

104


El meu pare té una tieta, dominica de l'anunciata (orde fundada pel sant català Francesc Coll), que s'ha mort avui mateix, a Vic, justament el dia que feia 104 anys. En aquesta foto, tota eixerida, hi surt quan l'Ajuntament la va felicitar pel seu centenari (vegeu nota). Calculo que haurà estat uns vuitanta-cinc o vuitanta-sis anys monja (recordo que vaig anar al dinar dels 75 anys de professió, i en fa molts), gairebé la meitat d'ells a França. De fet, va venir a Vic a retirar-se, ja fa més de quaranta anys, fent de cuinera de la casa mare, on hi ha moltes altres germanes també amb edats estratosfèriques. Un dia em va dir que havia estat a Cadaqués, gairebé com de clausura, i em va semblar brutal que, amb la disbauxa que hi deuria haver al carrer, un grup de monges n'estiguessin al marge. Quan era més jove, venia a veure'ns cada any, en una mena de 'vacances' que consistien en una setmana visitant la família. I com que més aviat parlava poc, passava com un ocellet. La vaig anar a veure encara no fa un any i em va semblar que estava en una comunitat molt trempada, que se l'estimaven força. I un món (el que et relaciona amb la plana de Vic, el de dues generacions al damunt, el de la vida monàstica prop de casa) que, tot i que era ja prou llunyà, sembla que se'n va del tot.

Però no digueu que no és fantàstic arribar als 104 anys, just el dia que els fas, decidir que ja en tens prou i deixar entrar finalment la mort de la que t'has burlat, sabent que ja no hi pot fer res. Els de Cadaqués fa anys que crien malves.

El post a Catalunya Religió, aquí
En castellano aquí
Publica un comentari a l'entrada