dilluns, de juny 17, 2013

Torna l'ordre


Hi ha qui diu que, resumidament, l’evolució de l’art es pot dividir en períodes on prima el cercle o ho fa la línia recta, essent, cada un, una resposta “superadora” de l’anterior període. O, filant més prim, divideixen els corrents estètics entre els que són orgànics, expressius, desdibuixats i els que hi destaca la geometria, l’objecte i l’ordre. Els primers “exterioritzen” el que els bull per dins i els segons, d’acord amb aquesta simple divisió, intenten comprendre l’objecte en un procés contrari, de fora a dins.

Si hem de fer cas a aquesta heterodoxa divisió, després de veure les obres seleccionades per un jurat de luxe de la cinquena Biennal Torres Garcia - Ciutat de Mataró, observem una nova tendència ordenadora, geomètrica, de certa contenció expressiva, a les peces d’artistes en plena etapa creativa, de molt bona factura, provinents de tota Espanya. Potser perquè es veu tot tan caòtic que l’art hi respon a la seva manera... L’obertura de l’exposició, com una ironia del destí, coincidí amb la mort del pintor també mataroní Santi Estrany. Si hi ha algú que representa com ningú la tendència que jo trobo predominant en aquesta exposició és, sens dubte, ell. Les seves acurades pintures (retratant sobretot paisatges urbans) expressen una voluntat de cercar l’ordre, la geometria oculta, el fractal còsmic, de tota realitat sensible. I ell es reconeixia deutor d’una línia que va de la proporció àurea clàssica, que passa pel Reneixement i que troba una fugaç presència a casa nostra amb el Noucentisme.

L’obra guanyadora, de Martín Carral (“Hiperespai IV”), n’és un bon exemple, del que hi dic. Una superposició de plans trapezoidals i circulars donen pas a un cercle (desplaçat) al qual s’orienten uns raigs juxtaposats a la recerca del punt de fuga o, millor dit, dels punts; fent que l’espai resti més il·luminat a mesura que t’hi acostes. L’obra, a mig camí entre la psicodèlia i les ceràmiques de les monges de sant Benet de Montserrat (permeteu-me la broma), fa un pas més, però. A parer meu, s’atreveix a recuperar l’abstracció i el seu neguit, la representació del centre o, almenys, del seu camí, que en moltes tradicions es mostra en forma de cercles concèntrics i una certa sensació d’espiral.

En aquest pas innovador, doncs, Carral entronca amb la tradició del propi art abstracte i de les representacions místiques del centre (del més interior, del més profund, però també del més gran i exterior) que connecten la nostra petita existència amb un ordre més global que tan sols intuïm. I que els artistes fan tan bé d’aproximar-nos-hi.


Article per a la revista Valors (juny 2013)
L’exposició del 5è premi de pintura Torres Garcia - Ciutat de Mataró es pot veure a l’Ateneu de la Fundació Iluro (Bonaire 3, Mataró), fins el 28 de juliol de 2013.

Publica un comentari a l'entrada