dimecres, de maig 14, 2014

Trobar-se amb Sant Pere el dia de Pasqua


Aquest dissabte de Pasqua, per celebrar la Vetlla, vaig anar a Alp. El lloc més proper d’on m’allotjava, després de fer uns quants quilòmetres, era aquesta església, que celebrava l’ofici a les vuit, prudentment. He de confessar que sóc una mena de “turista litúrgic” i m’apassiona veure arreu del món com celebren les misses, a banda de conèixer, així, els temples que les acullen en plena funció, per dir-ho d’alguna manera. La tensió entre el llunyà i el proper m’excita. Digueu-me superficial, però he viscut la Missa del Gall a Marràqueix i he cantat “God bless America” a la catedral de Sant Patrici a Nova York, alhora que vaig participar en un servei religiós cristià de ves-a-saber-quina confessió a la Xina. A Alp tot m’era més familiar, esclar, però només entrar vaig reconèixer de seguida l’autor de les pintures que envoltaven l’altar. Es tractava de Llucià Navarro (Barcelona 1924 - Premià de Mar 2007), l’obra del qual vaig descobrir de ben petit gràcies a les seves il·lustracions a la revista Cavall Fort, a la que estava subscrit. 

La parròquia de Sant Pere d’Alp, les bases de la qual es remunten al primer romànic, tot i que està força alterada, té, a més, les restes d’unes pintures gòtiques del segle XV que també em van interessar força. Navarro hi pinta escenes de la vida de l’apòstol, amb els seus atributs iconogràfics, destacant, com en totes les seves figures, el caràcter radicalment humà del personatge. En la seva limitada humanitat hi ha tota la bellesa possible, hi ha tota l’harmonia que, en la quotidianitat, ens sembla tan absent o imperceptible. Els vitralls, que no vaig poder admirar, sembla que també són d’ell, i hi destaca la figura del Crist ressuscitat entre cercles.

Coneixia altres treballs murals de Navarro, especialment a L’Espluga de Francolí, gràcies a la vinculació de l’artista amb la família Carulla. Certament, però, en l’àmbit religiós, el nostre artista signa nombrosos frescos més repartits arreu d’Espanya i Amèrica i no conec que hi hagi un catàleg o inventari complet d’aquesta valuosa i desconeguda obra. Per la web del Museu de la Vida Rural, també de L’Espluga, m’assabento que els frescos d’Alp datarien al voltant de 1955, o a partir d’aquella data.

És un tema interessant, el de l’art religiós produït en els temps actuals. La de Navarro és una proposta més: decididament narrativa (és a dir, figurativa), humanista i contemplativa. Però hi ha moltes més possibilitats i us animo a descobrir-les.

Article per a la revista Valors (maig 2014). Publicat també a CatalunyaReligió.cat (y aquí en castellano)
Més sobre Llucià Navarro al seu espai de la web del Museu de la Vida Rural, aquí; al post de Josep Arasa, aquí; a l'article de Joaquim Calderer a Taüll (22, 2008), aquí; a l'article de Montserrat Castillo "Llucià Navarro, el mestre", aquí; i a l'article "Oficis i devocions en l'art de Llucià Navarro", de Javier Clemente, a Urtx (2011), aquí.
Foto: Vitralls Bonet
Publica un comentari a l'entrada