dimecres, de maig 28, 2014

La Festa del Cel: quatre reflexions

Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel? 
Actes dels Apòstols 1, 9

L'Ajuntament de Mataró prendrà, enguany, el relleu al de Barcelona en l'organització de l'anomenada Festa del Cel (vegeu notícia), exhibicions d'acrobàcies aèries tot el matí a la platja un dia de setembre, cosa que celebro i per la qual el felicito. Molt bé. És més, m'agrada molt la reivindicació metropolitana de Mataró que, a mode de justificació, en féu l'alcalde Mora. "Mataró és la pota nord de Barcelona", digué; una frase per la qual els seus correligionaris ens haguessin bombardejat en època de l'alcalde Mas. L'atractiu de la Festa és enorme, un gran impacte de promoció de la ciutat, una assistència prevista de desenes de milers de persones, una enorme confiança en la capacitat d'organització de la ciutat (que em consta), etc... Ignoro quin és l'impacte de retorn, en euros, d'aquesta moguda, per a la ciutat; els costos ascendeixen a uns dos-cents mil euros, segons han dit. No hi tinc res a dir, sobretot si l'impacte esmentat se situa per sobre dels costos, cosa que m'imagino que serà així.

Com passa sempre a tot arreu, però sobretot a Mataró, de seguida han sortit detractors. Els de la Cup, perquè s'hi passejaran avions de l'exèrcit espanyol. Deu ser perquè els de l'exèrcit veneçolà quedaven una mica lluny, suposo. Els d'ICV i ERC, que veig que no han volgut deixar sola la Cup, hi estan en contra perquè queda molt "militarista" i pel soroll que farà; potser que algú els informi que el bombardeig no està inclòs en aquestes acrobàcies. El PSC, per sort, no s'hi oposa, però reclama la prioritat del Govern en l'agenda social. La dreta, de CiU a PxC passant pel PP, sempre més múrria, calla. CiU, especialment, que en ple procés sobiranista aplaudirà les cortines de fum amb bandera espanyola. Business is business, com sempre.

Quatre reflexions

Jo deixo anar, a més a més, algunes reflexions, molt ràpides. Primera: si l'Ajuntament ha trobat uns dos-cents mil euros del seu pressupost per gastar-se'ls amb això és que hi són. Ja n'hi ha prou de fer el plora-miques per amagar la migrada gestió d'aquests tres anys de govern inane. Segona: si ens volem fer grans (independents, federals o com vulgueu) hem de saber que a les democràcies els fan falta exèrcits. I que més val que facin acrobàcies que guerres, esclar, però que tinguin els aparells a punt per si mai van mal dades. No assumir-ho, o amagar-ho a l'armari, és un engany. I una temeritat. 

Tercera. Té raó el PSC en què a la ciutat hi ha altres prioritats, tot i no oposar-s'hi. Els incompliments dels acords amb CiU vénen especialment per aquesta part. Els fa mandra i s'estimen més parlar de la famosa "herència"... ignorant que aquesta és plena d'actius per rendibilitzar. Mandra. No és baladí, aquesta qüestió. A banda d'encandilar els mataronins amb promeses d'espectacle, hauran de convèncer-ne molts, s'haurà d'explicar molt bé el retorn de la inversió feta i, sobretot, atendre amb astúcia els milers de ciutadans que es troben en una situació dramàtica.

I quarta. Recordo que el primer que va fer Mora en assumir l'alcaldia fou eliminar el Festival Shakespeare, quan estava tot muntat, i, això sí, incrementar el pressupost de la festa major imminent amb un concert. D'això se'n diu tenir prioritats, cap problema. L'any següent va eliminar el centre de creació artística Can Xalant i va organitzar una festa dels burros. Crec que ja entenc la lògica: més cultura "quantitativa" (i passiva, d'espectadors) contra la cultura creativa (que en diuen "elitista"), que costa quartos, no dóna vots ...i no s'entén. Jo ja ho comprenc, això, però voldria advertir de l'absència de polítiques de suport a la creació o d'apostes culturals més qualitatives. No tan sols afecta el nivell cultural del nostre entorn i la capacitat de desenvolupar-nos, de ser més exigents i de plantejar-nos reptes més elevats, que és molt important (mireu què deia Laura Borràs sobre el "profit" cultural, aquí). Té a veure amb la pela, també. Una ciutat sense aquest atractius, sense cultura un pèl més exigent, sense ambient creatiu, tampoc és atractiva a les inversions que necessiten de personal qualificat. Justament les que volem pel model de ciutat d'on surt, per exemple, el TecnoCampus. Sense aquesta altura de mires, no s'hauria construït. I és per això que hi ha "herència". 

No ens quedem mirant el cel com babaus, homes de Galilea.
Publica un comentari a l'entrada