divendres, de setembre 19, 2014

¿I si hem d'anar a votar a la consulta?


És imminent, sembla, la signatura d'un decret presidencial convocant la consulta que quatre partits van pactar i el Parlament de Catalunya va alentar al redòs de la Llei de Consultes que s'ha aprovat avui mateix. A banda que, com ha recordat avui el grup socialista, la llei no preveu aquesta mena de consultes i a banda de la reacció judicial i política que es prepara per impedir-la des de l'Estat, coses no menors, crec que repetiria fil per randa el que vaig dir quan es va sgnar aquest pacte, aquí. Els dubtes continuen sent els mateixos.

Ara, però, imaginem-nos que, no sé com, la consulta es fa i els meus dubtes sobre la transparència del procés (autoritat electoral independent sot la tutela del poder juicial, censos legals, etc...) queden completament resolts, tampoc no sé massa com. Queda un tercer problema, la pregunta. 

Jo, per exemple, no sabria què votar. Estic contra la independència i també en contra de l'actual statu quo. I voldria un estat federal, i una Europa federal, un món federal i, si m'apures, un univers federal. A casa meva voldria que hi imperés un esperit federal i al meu carrer i a la meva ciutat. Jo, amb aquest bagatge que acabo d'explicar, ara vaig a votar i em trobo amb la primera pregunta... "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" Si només ens plantegessin aquesta pregunta, jo tindria clar que votaria que no i santes pasqües. Com que no crec en els estats-nació no vull això per la meva nació. Vull més i, sobretot, més modern. O sigui que votaria que no, faria campanya pel no i aprofitaria per reivindicar el que vull per la meva nació que, com dic, és alguna cosa més útil i moderna que un estat. Fins aquí, bé.

Però hi ha un segona part. "En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?", ens pregunta. Ep. ¿Aleshores, de quin "Estat" m'estaven parlant a la primera pregunta? ¿És que hi ha estats no independents? ¿Es refereix als estats federals o federats? Si és així, ¿com és que no ho especifica i, en canvi, sí que ho diu a la segona pregunta ("independent")?

Em diran, fixa't que diu "en cas de resposta afirmativa". Sí, diré, però és que a veure si resulta que la meva resposta havia de ser afirmativa i la segona, així, negativa. Com que no em diuen exactament a què es refereixen i, efectivament, si miro els diccionaris encara aprofundeixo més en el dubte. De fet, cap federalista ha defensat votar sí a la primera pregunta, per la qual cosa diria que la confusió és total. No deuen referir-se a això, penso, i es tracta de dues preguntes idèntiques, com aquestes que fan algunes mares (o pares) als seus fills quan no accepten un "no" per resposta: "¿Vols llet?; en cas negatiu, ¿vols llet blanca?". O més contundent: "¿Fill meu, vols anar-te'n a dormir d'una vegada? En cas negatiu, ¿vols anar-te'n a dormir o et clavo una gleva?".

Ara he fet una mica d'humor, però la meva reflexió és sincera i gens filibustera. Perquè en els primers problemes que comentàvem (la legalitat de la consulta...) hi ha bona part de responsabilitat atribuïble als que, enlloc de veure un problema polític, només busquen com aplicar la llei en contra (parlo del govern del PP). Però en el segon cas em sento timat pels quatre partits que, enlloc de permetre'm votar, em plantegen una pregunta impossible, inintel·ligible, absurda. A banda que l'únic camí factible -afegeixo aprofitant l'avinentesa- que ens pot ajudar a resoldre aquest atzucac (l'entesa federal), ni tan sols s'esmenta.

Així que deixin per un moment de pensar amb el Tribunal Constitucional i dediqui'ns cinc minuts a aclarir-nos això, diria ara mateix al president Mas si me'l trobés pel carrer. Si ho entenc, voto, no en tingui cap dubte; per mi, votar és una cosa molt seriosa. Si els ciutadans som tan importants bé devem merèixer aquest respecte. Si no, escolti'm, això no és una consulta seriosa i, per tant, no li diguin "democràtica".
Publica un comentari a l'entrada