dissabte, de maig 07, 2005

Consell, infantesa i multiculturalisme

Consell Nacional
:
Aquest matí he assistit al Consell Nacional del PSC on hem debatut sobre la situació actual, centrada especialment en el "moment històric" (Maragall dixit) en què ens trobem: nou Estatut amb nou sistema de finançament, etcètera. Ens cal encara molta feina, i segurament polir les propostes. Però sobretot, convèncer. Convèncer que el que es pretén, ni més ni menys, és el canvi social, les reformes profundes, és a dir, més socialisme.
:
Infantesa i multiculturalisme
:
Algunes històries que m'han explicat aquests dies remeten a infants desvalguts o desemparats, molt a prop de casa nostra. Històries que inclouen, també, molta foscor i un entrellat de problemes als quals, sincerament, jo no sé ara com hi respondria. En la nostra societat actual, la que visc jo almenys, la desprotecció infantil és vista amb molta indignació. Sortosament. Però no és així en tots els casos. Ni és així en altres societats. Prova d'això és la inspiració d'un bellíssim poema d'en Cinto Amat que ha penjat al seu blog. O el testimoni de l'escriptor Rubén Gallego que ahir entrevistava El País. Minusvàlid quasi total des del seu neixement, va viure fins que tenia uns 22 anys a Moscou, en un orfanat, d'on s'escapà aprofitant la caiguda del règim soviètic. I és un profeta de l'esperança.
:
rubengallego Rubén Gallego (Foto: Bernardo Pérez)
:
Justament avui, a El País, la poetessa Chantal Maillard, escriu una crítica molt interessant del darrer llibre de l'historiador de l'art Larry Shiner. Proposa una tesi segons la qual al segle XVIII s'inventa el que avui coneixem per "art", és a dir, allò sublim que es diferencia de l'artesania. I es tracta d'un fenomen gairebé inèdit, original, elitista. Així, són els museus els que determinen allò sublim i no a l'inrevés, per entendre'ns (no us agrada fer l'acudit d'aturar-se davant un extintor, en un museu, i posar-vos a mirar-lo com qui mira una escultura?). També reflexiona Maillard sobre l'etnocentrisme, del qual diu que és un estat infantil, així com el multiculturalisme. I cita el propi Shiner: "el verdadero multiculturalismo no consiste en incorporar unos pocos ejemplos japoneses o africanos en nuestro arte, nuestra música o nuestras antologías literarias, sino en aprender de otras culturas las limitaciones de nuestras categorías tradicionales". No hi puc estar més d'acord. I pregaria que s'ho llegissin els que proclamen una mena d'exotisme segregacionista davant el fet migratori a Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada