Que diguis o escriguis una cosa i n'entenguin tota una altra, en diferent, que no has dit. I que això suposi un gran problema. Que tinguis un mal dia, per exemple, i que se't noti a la cara. Sí, jo ja entenc que el llenguatge és la manera més útil que tenim per comunicar-nos, però a vegades no és suficient. Bé perquè no compartim codis, o no els acabem d'entendre. Bé perquè els lapsus, les dobles interpretacions o el que sigui malmeten l'emissió. Els que som una mica barrocs entenem que el llenguatge no sempre ens fa comprendre, no sempre ens allibera de la ignorància. A vegades ens obre nous interrogants, o noves pors, o noves interpretacions, o nous errors. I justament aquesta incertsa del llenguatge, aqueta angoixa comunicativa, permet noves possibilitats d'existència: lligar, trobar feina, qüestionar consignes, imaginar, pensar, dubtar, descobrir coses maques o lletges de tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada