dissabte, de setembre 10, 2005

Del Ple de dijous i altres cosetes

Avui, dia de Festival: no us el perdeu.
:
La boca els perd
:
El Ple de dijous és ple de coses, com deia, ple de matisos i informacions. Només faré alguns comentaris sense ànim de resumir ni d'incloure el més rellevant, només de deixar constància d'algunes impressions.
:
Primer, les negatives. Em refereixo especialment a les insinuacions malèvoles del regidor Esperalba, portaveu de CiU, contra el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, molt en línia del seu estil (el perd la boca). Aquesta vegada secundat pel seu correligionari Antoni Valls, que va arribar a dir que l'Urbanisme es feia d'amagat, als despatxos. En fi, l'Alcalde va haver de recordar que aquesta mena d'insídies no són de rebut i l'Arcadi va tenir la prudènca de passar per alt l'atac del que no té cap altre argument que el d'anar sembrant sospites. Quin fàstic. Tot això perquè just s'inicia una tramitació (llarga) d'un canvi urbanístic que ha de permetre que una zona de fort impacte industrial, obsoleta, combini l'activitat econòmica amb la vida ciutadana, lligant dos barris (Cirera i Camí de la Serra) i, de pas, obtenir habitatges de protecció oficial, cosa que molts (segurament no els de CiU, pel que es veu), volem per evitar que els joves de Mataró hagin de fugir per poder instal·lar-s'hi.
:
Ah. Com sempre, no vaig sentir cap alternativa n cap altra solució al problema que aquí plantejo.
:
El PP i la inseguretat
:
La segona impressió negativa me la va donar, precisament en una prgunta que vaig respondre jo mateix, el portaveu del PP, en Paulí Mojedano (lector d'aquestes pàgines, de les que me'n fa propaganda gratis). Mojedano va voler confondre el personal de forma descarada insinuant que el Govern té simpatia, o tolerància, amb fets il·lícits com l'ocupació (o okupació), fent cas omís a la meva insistència que, des del primer moment, en el cas pel que ell preguntava i en tots els altres, l'actuació municipal ha estat sempre diligent i contundent al costat de la justícia. "No ens va tremolar la mà en ajudar a la Justícia en un anterior desallotjament i tampoc ens tremolarà quan se'n dictamini un altre" vaig dir. Crec que el PP pretén, amb el seva maniquea divisió del món (polític), que l'esquerra som una mena de hippies reciclats, incapaços d'atendre l'ordre públic i de perseguir la il·legalitat, especialment quan això és just el contrari. El Govern d'Aznar va reduir els efectius policials (especialment a les ciutats catalanes, o no ho recordeu?), va reduir les inspeccions fiscals, va ser superat per l'entrada d'immigració il·legal (que des que governa Zapatero s'ha reduït dràsticament), etcètera. Ah. I el PP de Mataró va utilitzar arguments com els que ara diu denunciar per oposar-se a l'Ordenança de Civisme, que s'ha demostrat un eficaç instrument en els pocs mesos que està en pràctica.
:
Com deia, ells preferirien que l'esquerra fos com ells voldrien: tolerant amb els actes il·lícits, folklòrica (com descriu de forma brillant Miguel Guillén), inoperant i discursiva davant els fets flagrants, incòmoda davant la presa de decisions. I, en canvi, queden descol·locats, sense arguments, quan veuen que l'esquerra és capaç de fer polítiques per reduir els delictes, per combatre l'incivisme i les bretolades, per aflorar el frau fiscal... Aleshores, quan veuen aiixò, a alguns els agafa per criticar justament que se sancioni, que s'actuï, amb discursos més o menys demoagògics entorn les sancions (cada any passa, en els pressupostos).
:
Més propostes
:
Hi ha més coses, però, del Ple. Un parell d'intervencions dels veïns (molt dignes, per cert) ens van fer adonar, d'una banda, de la necessitat de prosseguir el diàleg per assolir qelcom que és molt difícil: que les decisions que es prenen agradin a tothom. Una, relativa a uns canvis circulatoris que pretenien justament "pacificar" el trànsit en una zona en la que aquest ha crescut. I l'altra, en la que afloren les pors i les incomoditats d'uns veïns davant una altra operació urbanística. Una reforma segurament mal explicada (cal entonar el mea culpa) i segurament aquí rau el fons del problema.
:
També vam rebutjar una proposta del PP respecte la tutela financera dels ajutaments que, comparat amb l'Estatut (el de 1979!) era clarament regressiva. I en vam aprovar una altra de CiU, en canvi, a favor d'ua sèrie de polítiques de suport a la gent gran que hauria de fer el Govern de la Generalitat, després d'unes esmenes que va presentar el Grup Socialista i que obtingué la unanimitat de tots ls regidors. Jo vaig defensar-la recordant que la majoria parlamentària actual permet uns perspectives que ens fan ser optimistes, tot i que encara som lluny del 25% de cobertura de serveis a la gent gran que hi ha a la Unió Europea. Recordeu que Catalunya es troba al 9% i Mataró, amb el complement de serveis prestats per l'Ajuntament, estem ja al 14%. Hem d'aprofitar les grans oportunitats en aquest moment de canvis a la Llei i d'impuls a les polítiques de suport a la gent gran del Govern de la Generalitat i del nou Executiu espanyol. La proposta també contemplava la necessitat d'al afrontar els maltractaments cap a la gent gran amb la mateixa diligència i fermesa que la societat està afrontant la vilència contra les dones.
:
Bé, em queda molt llarg, el post. Només apuntar-vos que altre stemes importants foren l'aprovació definitiva del tipus d'IBI que permetrà, l'any que ve (en el que s'aplica revisió cadastral), Mataró tingui un incremnt mig al voltant de la infalció, en aquest impost. El PP pretenia que en els immobles que més han pujat el seu valor hi hagués una subvenció. Aquí se'ls va veure el llautó. També es va donar compt de dos plans integrals nous, els dels barris de Cerdanyola (i amb l'acceptació de la subvenció de la Llei de Barris) i el del Centre-Eixample.l?Havana. I una resolució conjunta de tots plegats per a la creació de sinèrgies i compromisos per a la restauració de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Un ple important, vaja. De les 7 de la tarda a dos quarts de dotze. Després, sopar i copes (discretes) amb els companys del Grup Socialista (tècnica de descompressió). Dormir poc.
:
A la xarxa
:
La Federació de Municipis de Catalunya ja ha penjat al seu web la documentació de la Jornada sobre Protecció Civil que vam fer a Mataró, que inclou la meva modesta aportació i la celebrada intervenció de la cap del servei mataroní de Protecció Civil, Montse Font, que us recomano.
:
En Dani m'envia la notícia d'un documental crític amb Berlusconi, Viva Zapatero, que s'ha presentat per sorpresa al festival de Venècia i que defensa la reforma de RTVE que vol fer el Govern espanyol. Allà els ha entusiasmat.
:
D'en Carles rebo un e mail amb una entrevista que em comentà ahir a la nit amb el canadenc Joseph Heath, apareguda fa uns dies a La Vanguardia. En ella, critica per submissa al consumisme aquesta moda de rebel·lar-se (icona del Che -oi, sr. Ruso?-, el sexe fàcil, etcètera), ja que és una manera molt subtil d'acceptar tot exactament com està, ja que la societat roman igual o pitjor, després d'exercir aquest pretès acte de rebel·lió. la societat i tu mateix.

7 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Ramon, d'aquesta caricatura de l'esquerra, que a vegades tots hem fomentat, s'en va adonar Tony Blair en fer-se càrrec del lideratge del Partit Laborista. Tenia clar que paraules com seguretat, responsabilitat o ara que estem aprop de la Diada, patriotisme, no eren patrimoni dels conservadors sinó que fins i tot eren més pròpies del centre-esquerre.
La veritat és que m'estic tornant un Blair fan...

Anònim ha dit...

HOLA RAMON JA VIST EL TEU BLOG EM SEMBLA INTERESANT I PROMETO CONECTARME SOVINT, PER CERT A MI RN BLAIR NO M AGRADA GAIRE COM A REPRESENTANT DE L' ESQUERRA, PERO ENTENC I RESPECTO A EN JOAN

Ramon Bassas ha dit...

Joan i Raül,
De Blair hi ha clarors i ombres. La que destaca en Joan, sens dubte, és una de les clarors.
Raül, ja veus, pots opinar el que vulguis.
RB

Joan Salicru ha dit...

Família,
de Blair -especificaria- hi ha moltes clarors i alguna ombra.
apa,
joan

Anònim ha dit...

Veig que l'icona del Che encara dona molt que parlar.

Tots l'hi treuen partit... que diria el Che si veies que han fet del seu nom... clauers, pòsters i tatuatges per en Maradona.

Estic fins a cert punt d'acord amb les idees de Joseph Heath, tot ha arribat a un punt en el que no trobes la veritat. Està molt de moda fer-se el antisistema, llençar pedres i cremar caixers mentre portes unes bambes Nike i una samarreta Adidas o fre-se el anarquista sense conèixer qui va ser Vakinin o Durruti. Ara, això si..."Anarkia i cerveza fria".

Anònim ha dit...

Perdó... Vakunin.

Ramon Bassas ha dit...

Al "sistema" no se'l canvia gaire fent el pòtol. Em va agradar allò que deies al teu blog que ni Marx es creia marxista... sempre és millor no arribar a ser més papista que el Papa. Y cerveza fría!